Avui, amb molt de fàstic, sentia el líder dels “Ce essa”, que enarborava les paraules llei, justícia i constitució, com si fossin banderes i les llançava contra els líders independentistes. Més o manco venia a dir que com que ja saben de què va la cosa, és a dir, presó sense fiança o exili, fugats de la justícia, pensen ells, ja saben que no poden fer president qui vulguin els votants, ni qui vulgui el parlament, sinó que han de fer un president que sigui admès pel jutge corresponent i pel president de la Generalitat, el mateix Rajoy, quasi sense representació parlamentària, però això no té importància, qui té el poder, mana. Com és possible que vulguin esser tan llests i no se n'adonin que el que pregonen és una dictadura pitjor que la franquista? A mi sentir-lo fent aquesta casta de mítings, feia que per la meva boca només sortís la paraula imbècil, en el sentit d'un coeficient intel·lectual al voltant dels 90 (el 100 representaria la normalitat). Mai no solc utilitzar aquesta paraula en el sentit d'insult, sinó en el de manca de capacitat. I d'incapacitat en demostren molta.

En un moment determinat, varen posar una sèrie de persones pensants, i uns quants peixos grossos per pagar els pensadors que es varen dedicar a trobar arguments que demostrassin que els independentistes eren mentiders. Una vegada varen tenir uns quants arguments es varen posar a repetir-los una i altra vegada, un i altre personatge, perquè a força de repetir-los poguessin semblar veritats, quan el que eren no era altra cosa que grans mentides, es podria dir que avui són mentides podrides. I això és el que faré en uns quants articles. Intentaré demostrar que l'argumentari unionista és una vertadera fal·làcia, una gran mentida. Podré parlar-ne d'un o de dos en cada article. La primera gran mentida és que diuen que els independentistes hem fet creure a la gent que la guerra de 1714 i 1715 va ser una guerra de secessió i no una guerra de successió. Segons ells, si va ser una guerra de secessió, voldria dir que Catalunya i Castella eren independents, i que Castella es va annexionar Catalunya per la força de les armes, i que ara es demana restituir el que ja tenia Catalunya fa tres segles, però que si era una guerra de successió, això voldria  dir que va ser una guerra per si continuava la dinastia dels Àustria, però que va obtenir el tron un Borbó i tot va continuar igual, ja que Catalunya, abans i després del Borbó Felip V, pertanyia a Espanya. I aquí jo dic que és un invent, perquè aquest mai no ha estat un pensament divulgat per les persones que reclamen l'estatus anterior a aquesta guerra. Dic que és una gran mentida per obtenir vots i fer creure que els independentistes mentien. Això és el que ara vull demostrar.

La guerra que va acabar el 1714 al Principat i el 1715 a Mallorca era una guerra de successió.Aquí faré una pausa per explicar que no som historiador, ni cap entès en història. He après solament uns mínims per entendre què va passar en aquell temps, però sé que en la precisió puc equivocar-me. En aquell temps el Principat de Catalunya estava sota la corona dels Àustria que també governaven a Castella, però els Àustria mantenien totes les lleis específiques dels catalans i el furs corresponents en vigor. Si voleu un exemple, el 1700, els castellans eren estrangers al Principat i a les Illes Balears. El llatí i el català eren les llengües existents, a part d'alguns que volien destacar i havien après el castellà per poder tenir empriu a la Cort. Els austriacistes respectaven la personalitat i la identitat dels catalans, però en perdre la guerra, els borbons varen imposar el decret de nova planta, el qual eliminava tots els furs i les lleis pròpies del Principat, i el rei Felip V, a més, va afirmar que ho feia pels drets que li atorgava haver guanyat la guerra, per dret de conquesta deia ell. I va ser en aquell temps que va començar l'espoli que encara dura. Els independentistes catalans han reclamat sempre la sobirania que tenien amb els austriacistes, i segurament no hi hauria hagut cap problema a compartir un sobirà que governàs d'aquella manera. Per tant, els unionistes menteixen. Els unionistes a l'explicació independentista li diuen mite i falsedat, i el que diuen s'ho han inventat ells. La qüestió és que hi ha gent que els creu.

El segon mite o falsedat de què acusen els independentistes és que han fet creure a la gent que la Constitució espanyola era hostil a Catalunya. Tant si ho han fet creure com si no, jo intentaré demostrar que, efectivament, la Constitució espanyola és hostil a Catalunya. Ara mateix ho estam comprovant, la Constitució espanyola és responsable que hi hagi presos polítics, exiliats i que no tenguem govern ni república.

Ja sé que ells diuen tot el contrari, que són els polítics delinqüents catalans els culpables. Ara vos faré una llista d'hostilitats: el TC (Tribunal Constitucional) va suspendre 114 articles dels 222 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006; el TC va suspendre la llei catalana contra els desnonaments; el TC va suspendre la llei que atorgava poder al Govern català per intervenir en els horaris comercials; el TC va suspendre les mesures d'una llei catalana que establia mesures contra la pobresa energètica; el TC ha suspès les lleis de ruptura i de transitorietat del Parlament; n'ha suspeses més d'una dotzena més. Voleu més hostilitat que la que representen totes aquestes actuacions? Fins i tot per fer vots al Principat, i per guanyar als independentistes no fan res més que dir una mentida rere l'altra, i allò que és més gros és que inventen les mentides per adjudicar-les als altres. Si això no és imbecil·litat és voler passar-se de llests. No crec que el poble català caigui en quest parany, tan ben duit com ho fan els de “Ce essa”. En propers articles continuaré denunciant les mentides dels unionistes per fer vots.