Transcric, amb un cert sentiment de vergonya aliena, unes paraules, en versió original, que va dir Biel Company aquest passat dissabte en un acte de les joventuts del PP (les podeu veure i escoltar aquí: http://ib3tv.com/company-adverteix-a-lesquerra-que-no-admet-llicons-de-com-estimar-la-llengua.html):
«No podemos dejar que nos digan que 'no defensam lo nostro'. Si muchos de nosotros no tenemos ocho apellidos mallorquines o menorquines, tenemos ventiocho. Más que muchos de estos de izquierdas... nos van a enseñar a defender lo nuestro? Pero de que van?».
Company demostra amb aquestes paraules que no és apte per fer política a les Balears del segle XXI. Denota un desconeixement gegantí de la societat que pretén governar, i les seves paraules delaten una xenofòbia mal dissimulada, perillosa i absurda a parts iguals.
Company, això no va de llinatges, això va de definir què és això que en deis 'Lo nostro'... parlam dels interessos col·lectius o del negoci d'uns quants?
Company, no són els llinatges allò que marca els qui defensam la nostra llengua, la cultura d'aquí, el nostre territori, els interessos comuns, el nostre medi ambient, els nostres drets col·lectius...
Company, no són els llinatges o el lloc de naixement allò que defineix l'honestedat, l'honradesa i el compromís amb la defensa de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, són els fets. Allò que hem fet i feim cadascú de nosaltres.
Company, no són els llinatges. No és d'on venim, és a on volem anar.
Company, això de dir-te Company sí que és, estrictament, una qüestió de llinatge.
Després de més de 40 anys d'escoltar la mateixa cançoneta, encara no heu aprés que quan diuen "lo nostre" en realitat volen dir "lo seu". I això que fa pocs dies que na Soler ho va recordar "Mallorca és meva".