Darrerament trob a moltes persones que assumeixen el discurs dominant (normal el tiren per tots els mitjans de comunicació, TV, radio, premsa... Pocs mitjans ho fan). Fins i tot gent que creu amb una altra societat. Per això volia escriure aquestes línies, amb la intenció de què aquestes persones que lluiten en mi dins i fora de les organitzacions on milit.  

El món no és més que una lluita constant on no podem afluixar, ja que si ho feim, ens derrotaran. No oblidem que el vot femení l’aconseguiren unes poques dones organitzades, que la lluita per les 8 hores de feina o les vacances pagades no foren regals, el món avança si som capaços d’imaginar una realitat alternativa on tot sigui possible. I el mateix passa amb els actuals reptes de futur, com la lluita per les pensions, el repte de la pèrdua de diversitat o la crisi energètica que viurem per la manca de recursos energètics com el petroli. Aquestes són les lluites de la nostra generació i no podem afluixar, pels que ja no hi son, pels que hi som i pels que vendran.

La lluita serà acarnissada, hi ha molts d’interessos per en mig, però si copejam plegats i treballam junts des de molts de fronts i amb perseverança tot ens sortirà bé. Als joves d’avui ens toca assumir responsabilitats, ens toca liderar, ens toca ser hàbils, tenir cintura i el més important il·lusió.

A totes i tots vosaltres, estic orgullós de militar o no amb vosaltres però ens toca construir un horitzó compartit en el calor de totes les nostres utopies. El futur no podrà ser de ningú més que noltros, sense sectarismes, ens hi jugam massa per a no mirar el futur amb confiança i optimisme. Requerim que totes i tots ens hi deixem la pell, no hi ha espai ni temps ni per caure en el pessimisme ni per autoderrotar-nos prèviament. És temps de prendre decisions, de lluitar, de no flaquejar, de no deprimirmos. No oblidem que si el present és de lluita el demà serà nostre.

Així que aquest 2018 ens veiem als carrers amb noves i velles consignes per a guanyar el futur.