Els mapes han estat i són un dels artefactes bàsics de colonització mental. Bé ho saben els qui recentment han ideat Tabàrnia, seguida per la imprecisa Palmàrnia. I és que el vot constitucionalista és més elevat a municipis com Muro, Campos, Fornalutx o Santanyí que no a les grans ciutats. Però Palmàrnia no es basa en percentatges de vot sinó en la vella dicotomia Ciutat-Part Forana que separa l'illa entre salvatges i senyors. Entre la suposada contradicció d'un major índex de castellanoparlants i l'hegemonia cultural mallorquina. El que ens volen dir els seus ideòlegs és que a Mallorca hi ha autòctons i forasters. Incís: desgraciadament aquesta lògica de pensament ha imperat en algun creuament d'articles d'opinió als mitjans de comunicació insulars els darrers temps. Perquè formular aquesta oposició, malgrat sia per criticar-la, és caure en un error taxonòmic i epistèmic que la reprodueix. No, a Mallorca no hi ha dues grans comunitats de nació-classe en disputa. No podem seguir pensant-nos amb l'empara d'aquest marc teòric.

Palmàrnia ha estat formulada pel notari Álvaro Delgado, germà de Carlos -imputat per corrupció i conseller del govern Bauzá-, i abraçada pel feixista Federico Jiménez Losantos. Rabiosos pel pes institucional del sobiranisme mallorquí i pel fet que la capital de Mallorca tengui un batle valent i independentista. El braç armat del neocanyellisme de Company i Prohens, que ara es veuen obligats a posar-se la careta "tractorista" per recuperar un votant que es va fossilitzant. Aquella Mallorca de l'amo en Biel desapareix. I la dels de la Nueva Mallorca també, malgrat aquests intents còmics -tant com perillosos- de divisió. Els que parlen de fractura social i de fronteres són els primers que dibuixen línies divisòries on hi ha un poble que treballa per compartir somnis i futur.

Però no abaixem la guàrdia. La cartografia del poder és la cartografia de la por. I el poder no és nostre tot i batles, consellers i presidents. I per si no fos poc, el coratge a les institucions escasseja. Situar Palmàrnies o Tabàrnies en el debat públic és una primera victòria de l'enemic. Ens l'han colat en clau d'humor però ens l'han colat. Prova d'això és aquest article. La següent passa és instal·lar i fer calar aquestes idees amb l'únic objectiu de dividir i crispar; tanmateix saben que són inviables políticament. Palmàrnies i Tabàrnies són dispositius per fracturar marcs mentals i projectes comunitaris. Alhora, adoben el terreny per al proper pol de repressió a l'Estat després de Catalunya: les Balears. El feixisme del 155 sobrevola aquestes illes en forma de teulader simpàtic. Vius!