Sense prolegòmens: Aquesta serà una setmana d'intensa acció republicana.

I.-Avui és el primer dilluns de República Catalana. El que va succeir el divendres de la setmana pasada és un fet d'una grandíssima transcendència política, social, i econòmica. Marca el començament de la fi del postfranquisme, de la inmodèlica transició, concretada en la Constitució de 1978. Pot ser l'inici, encara que amb més dificultats que certeses, d'un nou Estat innovador en garantir drets de ciutadania de nova generació, d'aprofundiment de la bona governança en les formes i maneres d'exercir la democràcia, de noves i efectives solidaritats amb els pobles de l'Estat espanyol, d'Europa i del món, d’un estat compromès de debò amb les causes justes com, per exemple, la llibertat del poble del Sàhara Occidental, o amb les persones refugiades que moren, dia si i dia també, en el nostre Mar Mediterrani.

Tenir una nova República que, geogràficament, políticament, sentimentalment, i culturalment és tan a prop nostre, a molts illencs i illenques ens omple de goig, i, alhora, de neguits. Aquesta setmana serà, sens dubte, clau per saber si la declaració d'Independència del 27 d'octubre de 2017 es desenvolupa, i el Butlletí Oficial de la nova República Catalana comença a publicar normes d'acord amb la Llei de Transitorietat. Serà, amb tota seguretat, una altra setmana d'infart esperant esdeveniments que ens certifiquin que hi ha Republicà Catalana de veritat, i no només ressaca provocada per una gran il·lusió.

En qualsevol cas, deixau-me celebrar-ho amb un fragment de les "Cançons republicanes", del nostre Pere Capellà:

"Ara es perill ja ha passat
sa República tenim
i en es parèixer vivim
amb molta tranquil·litat,
lo que ha deixat demostrat
que és indigne que s'emplei
es republicans de vell
com a símbol des desordre,
perquè amb ells hi ha més ordre
que no amb sos amics del rei".

II.- El dia 1 de novembre Memòria de Mallorca ens convoca, un altre any, a l'homenatge a les víctimes del feixisme que, a partir de les 12 hores, es fa en el Mur de la Memòria del cementiri de Palma. És un acte tan imprescindible, com indignant és que tantes famílies no puguin honrar als seus morts en la normalitat del retrobament i recolliment íntim. És un acte absolutament necessari, tot i que tinc per a mi que l'autèntic homenatge pendent a les nostres víctimes de la dictadura franquista és l'enderrocament del monument feixista de la Feixina, i l'anul·lació de les sentències dictades pels tribunals feixistes.

III.- Aquesta setmana, els dies 2, 3 i 4 de novembre a Saragossa, se celebra el XII Simposi de la Xarxa Renda Bàsica. Ben segur serà, un altre any, un debat rigorós i intens sobre la proposta de Renda Bàsica Incondicional que, convé recordar-ho, és una proposta –no l'única- d'un conjunt de mesures per a una política econòmica per a una societat veritablement basada en la justícia social. La Renda Bàsica és una proposta genuïnament republicana, car va orientada a garantir la llibertat material de tot ciutadà i tota ciutadana pel fet de ser-ho.

Salut i República... i, entre debat i debat a Saragossa, serà mal de fer no recordar a Labordeta cantar “Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad”.