Després de dies d'incertesa a la fi s'ha proclamat la República Catalana. Durant tot el procés, fins a la proclamació, hem confirmat que el poble català és admirable per la seva capacitat de mobilització pacífica; que a l'Estat espanyol no hi ha divisió de poders, que l'extrema dreta té barra lliure per agredir, que hi ha forces d'inseguretat pública, que el rei no serveix absolutament per res, que el PP està encantat amb l'escalada de tensió, que es fan detencions per motius polítics, que el PSOE segueix instal·lat en la mentida i la hipocresia, que tenim una constitució a la carta que es pot modificar per rendir-se al capital però no per deixar votar a la gent, sagrada per complir l'article 155 però inexistent per tal de fer complir els articles referents a la feina, l'habitatge, sanitat, educació ....

D'ençà que es va iniciar la Democràcia s'ha parlat i s'ha promès que el Senat es reformaria per convertir-se en una "autèntica cambra de representació territorial" i no en un cementeri polític. Ara hem descobert la primera utilitat real del Senat ha estat precisament carregar-se l'autogovern de Catalunya.

Des del referèndum fins a la proclamació de la República Catalana crec que hi ha hagut massa dubtes i negociacions ocultes que no beneficien el que més necessita la nova República que és el suport del poble. La votació en secret de la Declaració Unilateral d'Independència és un encert per evitar la repressió però un error per aconseguir la mobilització popular, més necessària que mai en aquest moment, quan el més previsible és una allau de detencions i de repressions.

Només el poble pot salvar el poble i la República Catalana només sobreviurà si el poble la protegeix i per això cal un nivell de compromís i de lluita que necessita l'exemple dels polítics, com el que han donat la majoria de batles durant tot el procés.

Benvinguda la República Popular Catalana mobilitzadora i vehicle per a una gran transformació econòmica, social i cultural no només a Catalunya.