Hi ha una seqüència a la imprescindible sèrie de televisió britànica 'Sí, Ministre' en la qual es planteja un conflicte entre dos departament del govern, aleshores el ministre protagonista (aleshores ja Primer Ministre) li planteja al seu assessor una qüestió: «Si hi hagués un conflicte d'interessos, de part de qui estarien els funcionaris?».
Aleshores el veterà funcionari li respon: «Dels guanyadors, Primer Ministre».
Per a qui estigui interessat sobre el minut i resultat de la revolució autodeterminista que es viu al Principat, el podem informar que guanya de manera clar l'independentisme.
La prova més evident és que el govern Rajoy havia dit que intentaria fer una resposta proporcional al 'desafiament' i que procuraria no 'passar-se' per no afavorir el sorgiment de nous independentistes. La detenció de càrrecs del govern català, la intervenció dels comptes, l'enviament de milers i milers de policies i guardia civils l'intent d'assaltar seus de partits... són, si ho analitzat fredament, l'expressió màxima del fracàs de Rajoy i la demostració que davant una situació que se li escapa de les mans, actua a laa desesperada.
Poc a poc, l'opinió pública internacional vira cap a donar la raó als que volen que Catalunya es constitueixi en una nova república.
L'opció política preferida per la immensa majoria de ciutadans és la independència. Les altres opcions: quedar com ara, major centralització de l'Estat espanyol o un quimèric i difús federalisme, no sumen ni un terç del suport que obté la independència.
I de les dues claus que quedaven per resoldre (mobilització popular i posicionament dels Mossos) cada vegada tenim més pistes de com evolucionaran. La repressió no ha aturat la mobilització. A l'inrevés, sembla que l'ha esperonada i, per tant, tot fa pensar que la mobilització popular acabarà guanyant aquesta batalla. De fet, és tan potent que deixa en un terme molt secundari l'altra clau que és quin paper jugaran els Mossos d'Esquadra.
Però si voleu més pistes, recordau el principi de l'article.
L'atre dia dia vaig sentir a algú una frase que més o manco deia així: "Quan en una democràcia votar és un problema, aquesta democràcia TÉ un problema" i pens que ho resumeix tot.
Aquí no es tracta de votar sí o no, simplement es tracta de PODER votar i contra això i està en contra un president designat a dit, sí a dit, per un altre president que ens ficà en una guerra il·legal (jo encara avui enviaria a tots els que votaren sí a la guerra a cercar les armes de destrucció massiva) i un partit que atia els fets amb un objectiu clar: no parlar de la seva corrupció GENERALITZADA, a totes les eleccions que ha participat.