Setembre, comencem un nou curs polític i com no podia ser d’altra manera tornam a xerrar de pressuposts i imposts. No fa gaire vaig assistir a un debat radiofònic, on el principal tema de debat entre els representants de les formacions polítiques que hi érem, era si duplicar o no el tipus de la mal anomenada ecotaxa.
No senyors, aquest no és el debat! El debat és sobre què hem de canviar i on, l’actual sistema de finançament de les comunitats autònomes. Un sistema especialment pervers amb Balears, per les següents raons:
- La precipitació política al seu dia ens va fer acceptar competències infradotades econòmicament, sobretot pel que fa a Educació i Sanitat.
- Les comunitats autònomes tenen assignat uns percentatges fixos de recaptació sobre alguns dels tributs estatals com poden ser l’IVA, o l’IRPF, però les recaptacions dels quals són del tot insuficients per mantenir un òptim nivell de prestació de serveis.
- Davant aquest panorama el Conseller/a d’hisenda (de torn), tan sols pot optar entre apujar els tipus dels tributs cedits per l’Estat com són successions i transmissions, o crear-ne de nous com el cèntim sanitari, l’ecotaxa, cànons....
Com es poden imaginar el Conseller/a de torn, finalment fa les dues coses apujar els imposts i crear-ne de nous. I és aquí quan ens formulem la pregunta: És just que els habitants de les Illes Balears hagin de crear, i suportar, nous imposts per culpa d’un pervers sistema de finançament que perjudica les comunitats impulsores de l’economia?
La resposta evidentment és NO, però al Govern de l’estat l’interessa mantenir l’actual statu quo, un sistema que li permet exercir una funció d’àrbitre o millor dit de repartidor de diners mitjançant un únic criteri: el sectarisme polític i electoralista.
Nosaltres, una comunitat de poc més d’un milió d’habitants, que només elegeix vuit (tristos) diputats a un Congrés compost de 350 membres, és a dir una representació del 2,28% de la Cambra, no tenim cap pes específic, ni polític, per poder actuar sobre un canvi de sistema.
La solució? Primer de tot, establir un front comú amb les comunitats aportadores netes al fons comú: Catalunya, País Valencià, Madrid i Balears. I segon, que els nostres tristos vuit diputats ho deixin de ser i plantin cara al Govern fins a obtenir el que és just per als habitants de la terra que els va elegir.
Crec que tens tota la raó. A més del que apuntes, el Gobierno no té en compte la població real de les Illes, i la majoria de funcionaris han d'atendre el doble de persones o fer el doble de serveis que altres de la Península cobrant els mateix sou. No és gens rar que sigui difícil que es cobreixin determinades places als organismes públics. I és pel volum de feina, carestia dels habitatges, carestia de la vida en general, més que per l'exigència, irrenunciable, del coneixement de la llengua.