Encara sorprès pels luctuosos fets succeïts a Barcelona i Tarragona i després d'haver llegit i sentit tot tipus d'anàlisi amb l'objecte de trobar una solució per a aquesta nova plaga terrorista, me n’adono que discrep de tots ells. Tant dels que a través d'un discurs més o menys xenofòbic propugnen expulsar o limitar les llibertats de la població musulmana, com d'aquells altres que prediquen un absurd bonisme pel qual hem de sentir-nos en part culpables d'aquest nou càstig.

Als primers els diré que estem en un Estat de Dret, és a dir la Llei prima per sobre de tot, sense fer cap tipus de distinció per qüestió de sexe, raça ... o religió !!

Als segons els diré que no em sent culpable d'absolutament res, no sóc culpable d'haver nascut a Europa, no tinc res a veure amb les diferències religioses que es donen a Orient, ni tampoc tinc res a veure amb el traçat de cap frontera geopolítica.

Pens que l’actual sistema per atallar el problema, basat únicament en la persecució policial i judicial no és el més adequat. És impossible disposar de recursos tècnics i humans suficients que controlin cada sospitós d'estar sotmès a un procés de radicalització, o per poder vigilar cada persona que traspassa les nostres fronteres.

La solució, sigui la que sigui, passa perquè els propis musulmans rebutgin de forma clara i directa qualsevol interpretació de l’Alcorà, que derivi en odi sobre tot allò que no hi accepta. Ells, els musulmans, han de desemmascarar aquells estats i empreses, que d'una forma més o menys vetllada recolzen guerres o grups terroristes finançats amb els diners del petroli. Diners també necessaris per a les escoles coràniques on es conrea el pensament de l'odi. Diners que també serveixen per a la compra de material militar i explosius, que poden estar segurs, que de cap manera fabriquen els musulmans. I diners que, per què no dir-ho, també serveixen per publicitar o adquirir clubs de futbol als quals som molt aficionats.

Aquest rebuig a escala d'estats, alhora també ha de traslladar-se a les comunitats musulmanes de tot el món, i que aquestes assenyalin i rebutgin socialment aquells individus que propugnen la doctrina de la violència.

Hem de ser conscients que la comunitat musulmana és la més afectada per aquest tipus de guerra, diàriament llegim com esclaten cotxes bomba a Síria, Iraq, Iemen, Indonèsia, Turquia, etc. conflictes que per extensió ens acaba afectant directament a nosaltres, a ca nostra. Per això precisament han de ser els mateixos musulmans mitjançant els seus dirigents polítics i religiosos els que aturin aquesta sagnia sense sentit.

Tota acció comporta una reacció, s’ha d'evitar que la bogeria d'una minoria afecti sobre tota la població musulmana. Per això precisament, perquè no caiguem en l'error de ficar a tots en el mateix sac, és necessari que la pròpia comunitat musulmana separi d'una vegada la palla del gra.