L'apunt

Castelao i l'esquerra espanyola

TW
1

Carlos C. Varela ha publicat un interessant article a VilaWeb, que és un estudi sobre el pensament del pare del galleguisme polític, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.

Notícies relacionades

Rescatam / destacam algunes de les reflexions que fa Castelao en el seu llibre 'Sempre en Galiza' que ens serveixen per celebrar el 25 de juliol, Dia da Patria galega i, sobretot (i això és el més fascinant d'uns textos que varen ser escrits ara fa més de setanta anys) per ajudar-nos a comprendre l'actualitat.

  • «Calvo Sotelo -el nostre lleial i temut adversari- va explicar en un acte a Barcelona (al gener del 1936) l’abast d’aquella frase seva: Querría mejor una España roja que una España rota […]. Els nacionalistes gallecs varem comentar oportunament aquelles frases del nostre enemic i varem creure que discorria molt bé [...] Podríem traduir l’expressió de Calvo Sotelo amb aquesta frase: Sólo en una España rota subsistiría una España roja. I aleshores reconeixerem que cap estadista de la segona República va pronunciar una frase més encertada que aquesta».

  • «Perquè la intransigència grollera dels monàrquics i la tolerància barroera dels republicans no es pot confondre amb la solidaritat fraternal que anhelam els federalistes. La «qüestió catalana» -igual que la basca i la gallega- no és un delicte que s’hagi de reprimir, ni una malaltia que es pugui curar».

  • «Jo vos dic que els gallecs només ens guanyarem el respecte quan se’ns consideri capaços de rompre els llaços que ens uneixen a Espanya i quan nosaltres mateixos desaprenguem a viure amb absoluta independència dels espanyols. Jo vos dic que els republicans victoriosos intentaran, després de la guerra, negar-nos l’Estatut autonòmic i haurem de lluitar dur per a conquerir-lo. I tenc moltes raons per aquesta sospita, fundades, totes elles en el coneixement dels homes de la República en la seva insistència unitària i centralista. I que consti que aquesta convicció no em provoca cap plaer, perquè només davant d’un separador és quan jo em puc sentir separatista».

  • «Començo a escriure aquesta tercera part després de comprovar per enèsima vegada la intransigència espanyola davant de qualsevol problema renovador de l’Estat. La inhumanitat de l’Espanya nacionalista, obstinada a sufocar el creixement dels particularismes espanyols, no és precisament pel cop de la República que varem perdre a la guerra civil. I el què més ens dol és que els companys de l’exili segueixen somniant en la República del 31, causa indirecta del nostre dolor».

  • «No tenim cap fe en els espanyols, però la tenim en nosaltres mateixos i en les idees que professam».

  • «Lliure Catalunya, lliure Euskadi, lliure Galícia, aleshores els pobles d’Andalusia, Extremadura i Castella, pobles germans al nostre, sabran conquerir la seva llibertat millor que tots junts».