Sempre hi ha persones que fan algun comentari als articles escrits; alguns d'aquests comentaris demostren que o bé no han entès l'escrit, o bé no l'han llegit, però volen dir-hi la seva a partir de suposicions. De totes maneres en el darrer article, en el qual la major part eren cites d'una carta, l'autora de la qual estava farta de les acusacions contra els governs de Catalunya i contra els catalans, l'aportació d'un comentari és la que m'ha fet investigar més i d'aquí aquest nou article. En aquesta carta feia unes aportacions històriques, que podran ser discutides pels historiadors, no per mi. La importància que vaig donar a aquesta carta era pel nom de l'autora, que era una persona coneguda, gràcies als mitjans de comunicació. El comentarista em va assenyalar que podia ser que la carta en qüestió no fos de Julia Otero, i aquesta és la conclusió a la qual he arribat, després de cercar per internet.
He de dir que mai no escric un article a partir del que es diu per les xarxes socials. Vaig escriure l'article, perquè vaig trobar la carta al Diari La república, que s'havia publicat el 2014, i així ho vaig fer constar. Es veu que el problema d'aquesta carta es va desenvolupar en els mesos d'octubre i novembre de 2012 (no s'entén com dos anys després encara el publicassin com si fos de la periodista). Julia Otero quan se'n va adonar, ho va denunciar a la policia i va publicar un comunicat al facebook seu i al del seu programa:“Julia Otero ha interpuesto una denuncia por usurpación de personalidad en relación al artículo de opinión ‘Carta abierta a los ciudadanos’ firmado fraudulentamente con su nombre. El escrito está circulando estos días de forma viral por la red, colgado en blogs y compartido en redes sociales. Julia Otero se ha desvinculado totalmente del contenido del escrito, negando su autoría, y ha denunciado el caso a la Policía Nacional para que investigue el origen del texto”. Arribats fins aquí queda clar que l'autora del text no és Julia Otero.
Es veu que l'autora real del text també navegava pel facebook, pel twitter i tenia un blog Jo vull opinar – Yo quiero opinar. Era Cristina Andrade, que quan se'n va adonar va explicar que la carta era seva i que ella no era la persona que l'havia adjudicada a Julia Otero. També va fer un comunicat per explicar una mica la situació. Aquí en teniu un fragment: “Buenas tardes a todos y todas. Soy la autora (la de verdad) del texto que se está atribuyendo a Julia Otero estos últimos días. Intentaré ser breve y no extenderme más de lo necesario. No tenía intención de entrar en esta “guerra” de acusaciones, pero ya han sido bastantes las personas que me han avisado de lo que corría por la red".
"Quiero aclarar que este escrito se publicó en mi muro el 17 de Octubre de este año y EN NINGÚN MOMENTO hacía referencia a la Sra. Otero. Fue una opinión personal, un grito de desesperación y una crítica a ciertos personajes políticos que, durante varios días, se dedicaron a menospreciar la historia y cultura catalanas. De hecho, sin ánimo de ofender, ni siquiera sigo a Julia Otero. No estoy mal de la cabeza, ni quiero perjudicarla o dañar su imagen, no soy una imitadora ni una fan a la que “esto se le ha ido de las manos” como dicen por ahí.”
Va contar que alguns amics li varen demanar poder compartir l'escrit, i en un mes, des d'octubre de 2012, fins al novembre, va passar tot aquest rebombori. Es veu que algun “idiota” va voler adjudicar el text a alguna persona coneguda. De totes maneres, ella es va posar a disposició de la policia per intentar cercar el responsable. Qui és Cristina Andrade? Cristina Andrade Campos és diplomada en Ciències Empresarials, i té un postgrau en Comunicació, Protocol i Relacions Institucionals. Domina perfectament el català, el gallec (que hauria de ser galaicoportuguès) i l'espanyol, i té o tenia un nivell mitjà d'anglès.
La carta era d'una persona que tenia dret a opinar, una persona amb estudis superiors i que es va fartar de les mentides que arribaven de diferents personatges espanyols contra el Principat de Catalunya. Tenint en compte totes aquestes qüestions i sabent que això ho va escriure fa cinc anys i poden haver canviat certes qüestions, aquí teniu com acaba el seu comunicat Cristina Andrade: “Resumiendo pues, la Sra. Julia Otero NADA TIENE QUE VER con esta carta “de una gallega”. Le pediría disculpas por el daño ocasionado, pero nada tengo que ver con ello. Me siento profundamente orgullosa de haber escrito el texto de la polémica y jamás lo atribuiría a nadie más que a mí misma.
Dicho esto, os invito a que paséis por mi blog y dejéis vuestras opiniones al respecto.
Bon aclariment!