Els nostres barris s'estan convertint en zones sense vida, perden el sentit pel qual varen ser construïts, és a dir, el de ser habitables. Ara només es lloguen durant períodes curts i, en molts casos, únicament estivals. Desapareixen les botiguetes de sempre. No hi ha nins i nines jugant a les places. Els veïns són expulsats. Els nostres barris cada vegada són menys nostres. Tot és artificial. El model Festival Park es va implantant per Sindicat, La Calatrava, La Seu, Monti-Sion i Santa Catalina. Fatxades amb habitacions buides. Veïnats líquids.
El director italià Erik Gandini, establert a Suècia, estrenà l'any 2015 el documental "The Swedish Theory of Love". La ideologia de l'individualisme d'estat és el tema central de la pel·lícula. La recerca dels suecs per trobar la independència de cada individu els ha conduït a un destí res envejable. La soledat. El buit existencial que està arrelant a la societat sueca, ho estan exportant a les barriades de Palma. Costa assimilar que una societat tan desenvolupada no ens doni cap senyal que demostri que s'adonen de la transformació que s'està produint.
Quan un viatja ho fa per conèixer altres estils de vida, territoris, ciutats, etc. I això és el que ens ha de preocupar. Els nous veïnats, venguin d'on venguin, realment cerquen la diferència cultural, o només sol i un bon pis? Quan lo local desapareix i es comencen a introduir i consumir productes artificials la preocupació hauria de ser molt més gran. Els residents només fan nosa. És dur d'afirmar, però és així.
Ja va passar amb l'Arenal, Palmanova, Magaluf o Santa Ponça, llocs on no queda res de la idiosincràsia illenca. On transitar pels carrers et tele transporta molt lluny de Mallorca. Aquest model s'està exportant a Ciutat i quan es consolidi començarà a passar als pobles.
Les mesures donades pel Govern, òbviament són insuficients i no aborden el problema com cal. I això que hi ha bones intencions per certs polítics. Una regulació real només arribarà si la ciutadania s’organitza i s’uneix per reivindicar-la. Com ja està començant a passar a Barcelona i Madrid. Els, encara veïns del Casc Antic, necessitaran el suport dels que no vivim a les zones afectades, perquè amb la gentrificació les polítiques institucionals no són suficients, s'ha de recórrer a l'acció directa.
Torn a dir que estam criminalitzant precisament l'únic turisme que ha reportat beneficis a més població que el que teníem fins ara, que només donava als quatre de sempre. Si hem de reduir nombres de turistes convé començar pels que no reporten res a tanta gent, no pels altres. Ara, del que ens hem de desfer és dels altres turistes, no dels bons. Estudiar els perfils de turista i decidir. O serem pobres i beneits?
Cercàvem un canvi de model, i ja el tenim. Que s'ha de regularitzar? Si, això si, per suposat. Però no criminalitzar o prohibir perquè si.