No és d'estranyar que el PP estigui a favor de prohibir que els alumnes d'un institut puguin convidar un raper per parlar d'un tema d'actualitat. És el mateix PP, ara reconvertit al neocanyellisme, que prohibia símbols mallorquins als centres públics fa ben poc. El PP que condemna cançons que parlen d'una banda armada inactiva de fa anys però no condemna el franquisme. I per neocanyellisme (o no tant neo) el de Jaume Font, que vomita sobre Jarabo tertúlia rere tertúlia en una perfecta al·legoria de l'odi ètnic i de classe. Fixin-se que MÉS té un discurs similar però l'exconseller de Matas mai no ataca els ecosobiranistes amb el mateix entusiasme.
Cansa també veure elements acomodats suposadament progressistes atacant l'acció d'Arran a la seu del PP de Barcelona i, en general, a iniciatives populars que posen en entredit el discurs de la responsabilitat. Fer el joc al PP no és aferrar quadre adhesius a la seva seu; fer el joc al PP és criminalitzar, com ells, la lluita al carrer. I evidentment que, des de les lluites, es cometen errors. Però la lluita mai no és improductiva, sempre serveix per a alguna cosa. La lluita és un aprenentatge constant i una eina imprescindible en el camí cap a les llibertats. Qui s'equivoca és perquè lluita. Si no lluites, potser millor no donis lliçons.
Amb els anys he après a mesurar la dignitat i credibilitat d'una persona per la coherència entre allò que diu i allò que fa. Criminalitzar, menysprear i ridiculitzar les lluites des de còmodes tribunes sí que és fer el joc a l'enemic. Ja cansa l'aparició periòdica del fantasma de la paret de bloquets del GOB durant el primer pacte com a l'aliat perfecte de la progressia acomodada. Aquella que, quan no governa, necessita els moviments socials com a força de xoc i agent de campanya. Els anava bé que féssim escratxes durant el règim de Bauzá.
Fer el joc al PP no és assenyalar les mancances del govern que hem escollit. Fer el joc al PP és responsabilitzar els moviments socials de tots els mals per tapar la ineficiència del govern. Fer el joc al PP és fer polítiques que no emprenyen al PP. I si el PP guanya les properes eleccions –cosa que no passarà- no és culpa de les imprescindibles crítiques que puguem fer des de la trinxera sinó de no escoltar les crítiques dels qui han possibilitat que governis. Dir que els moviments socials desmobilitzen és un contrasentit; i un insult. En fi, que aquest estiu Mallorca tornarà a patir una demencial saturació ecològica i social i la culpa serà del GOB.
És ver que Jaume Font es passa renyant Podem, no especialment Jarabo; a mi em fa especialment mala cosa quan acorrala Carlos Saura una vegada i una altra. Sovint amb aquella prepotència insuportable. Moltes vegades, però, no crec que es pugui atribuir a cap etnicisme; no crec que pateixi d'aquest mal en Jaume, sinó més aviat de condescendència i mala educació.
Jaume ni tan sols és capaç de parlar català si sent xerrar castellà; és d'aquells que se sent còmodes demostrant que sap passar-se a la llengua de la metròpoli, la qual insisteix en mantenir (mesurant millor la solidaritat, això sí).
I dic que és prepotència i condescendència (i és per això que més per mallorca no sol rebre tals atacs) perquè Podem els ho posa fàcil, molt fàcil, amb una incompetència espatarrant a l'hora de presentar iniciatives i a l'hora de criticar-ne o tombar-ne.
Els ho posa fàcil prioritzant absurdament interessos del gran capital en nom de les classes populars, no sé si conscientment per provar de ferir els seus contrincants naturals a les Illes i a l'Estat (l'ecosobiranisme i el psoe, respectivament), o si realment perquè no saben ben bé què fan.
Hem de tenir molt clar que no hi ha ningú perfecte, que el govern no és ni serà perfecte, ni d'enfora, que tenim un parlament amb una majoria clara de pp-psoe, de manera que no esperem cap revolució de cap tipus per ara. I això ja és opinió perquè no es pot provar objectivament: mai no hi ha hagut tanta gent tan preparada i tant patriota (en el bon sentit de la paraula) al Parlament i al Govern.
Pensant en la modificació de la llei de turisme, he d'opinar que el Pi i Podem l'han rompuda. I han romput una feinada enorme de molta gent molt més preparada i conscienciada, amb molta més lluita a l'esquena, que els de Podem, que terraferida i els nous gob mallorca. El Pi ha tendit a ignorar tot el que no fos els beneficis del lloguer turístic i la necessitat que els consells i ajuntaments puguin decidir en base a les necessitats de cada lloc com es regula i gestiona, o si es prohibeix directament. Podem i determinats activistes han tendit a fer el contrari: ignorar-ne els beneficis, tot ignorant també la resta de factors que generen massificació. Podem ha arribat a maleir el lloguer turístic, en sessió plenària, defensant que els empresaris turístics puguin trobar on ficar els treballadors que volen importar per fer feina de temporada, com si no ocupin espai, com si no ocupin carreteres, com si no consumeixin aigua, com si els pisos que habitin no restin places als ciutadans. I al final han acabat votant amb el PP i Ciudadanos una esmena que dona sentit a tota la llei, amb l'afegitó que podria tenir els efectes contraris als que pretenien segons els titulars que creaven i que cercaven. Ara no se sap què diu la llei respecte dels plurifamiliars perquè s'ha eliminat l'article que incloïa aquesta tipologia en les definicions.
Que el PP n'estigui molt content és normal: el caos, la incompetència, bla bla i la possibilitat que tot segueixi igual i els grans hotelers i grans tenidors en general vagin fent de les seves amb una modalitat de turisme que hauria de servir només a petits propietaris, per redistribuir la riquesa, per fer que amb més pocs turistes corrin més doblers pels carrers, i per disminuir l'immens poder que tenen els grans hotelers damunt l'economia illenca.
Que Podem tregui pit i digui que han salvat el dret a l'habitatge em provoca una vergonya aliena difícil de superar.
Ara tocarà fer enginyeria legislativa per arreglar-ho, esperant que en acabar l'estiu aquests hagin reflexionat i après que el parlament no és un lloc on fer bons titulars sinó on fer bones lleis. Mentrestant el PP i el Pi es fotran les botes parlant de com en són d'incompetents (tot l'acord dirà com a mínim el PP) els altres, i tindran una part de raó. No admetran les seves culpes, clar, però és que ells no hauran pecat de beneits, sinó de putes.