Aquest passat 17 i 18 de febrer vaig poder assistir a París a EDCON (European Ethereum Developers Conference), la conferència d’Ethereum per a desenvolupadors. El primer que he de dir és que jo no som desenvolupador, ni programador ni res que se l’assembli; per això puc admetre, sense gens de vergonya, que de la missa em vaig perdre la meitat, sinó el 80%. Em va moure la curiositat extrema que tenc per aquesta tecnologia des de l’estiu passat i l’estranya coincidència en temps i economia per poder assistir-hi.

Però que és Ethereum? Doncs és una plataforma Blockchain, i què és Blockchain? Doncs, la tecnologia que hi ha darrera Bitcoin. Vos heu quedat igual? Anem pam a pam.

L’any 2008 (fa només 9 anys) qualcú(ns) varen publicar el llibre blanc titulat “Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System” sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto; així naixia Bitcoin, la primera criptomònada o moneda virtual. Però, l’important del Bitcoin no és que sigui una moneda virtual o encriptada, que el seu valor hagi superat els 1.000 € enguany o que la seva adopció suposàs el paradoxal retorn a un patró monetari sòlid, el que realment ha estat nou i prometedor és que és una moneda descentralitzada, no existeix cap banc central que la controli.

Bitcoin existeix gràcies a una tecnologia anomenada Blockchain (cadena de blocs): un banc de dades públic encriptat. Aquí apareixen termes com funcions hash, clau pública i clau privada, Proof of Work, consens, miners, etc. Però l’important és que Blockchain aconsegueix crear a la xarxa un registre públic, cronològic, encriptat, descentralitzat i virtualment infinit,  de totes les transaccions realitzades amb bitcoins i en qualsevol altre criptomoneda.

A finals del 2013 (només 5 anys després de Bitcoin i no fa ni 4 anys) un jove de 19 anys anomenat Vitalik Buterin va veure les possibilitats de Blockchain més enllà de les criptomonedes i va crear Ethereum: una plataforma computacional distribuïda basada en Blockchain. Ethereum no només crea blocs recopilatoris de transferències monetàries, sinó que pot crear qualsevol aplicació informàtica descentralitzada mitjançant els anomenats contractes intel·ligents. Hem passat d’un registre de transaccions monetàries a un registre de qualsevol cosa que ens poguem imaginar, descentralitzat i públic.

I ara sí, Paris 17 i 18 de febrer de 2017. L’organització del congrés és a càrrec de LinkTime, startup xinesa desenvolupadora de Dapps (aplicacions descentralitzades) a partir d’Ethereum; no és d’estranyar doncs què els primers que trobi al recinte de l’Escola Superior de Comerç tenguin fesomia oriental. Però, tot d’una comencen a aparèixer gent de totes les fesomies i nacionalitats. També compareixen en Vitalik amb el seu posat infantil (ara té 23 anys) i en Jae Kown creador de Tendermint i fundador de Cosmos l’any passat qui promet la internet dels blockchains, segurament són els dos que desperten més expectació. Tots insultantment joves, la majoria dels que fan qualque presentació al congrés tenen entre els 20 i els 25 anys.

El que he vist aquests dos dies al congrés ha confirmat el que em pensava que estava passant. Aquests joves, i els no tan joves que els acompanyen, estan despertant l’interès dels caps pensants i executors de l’economia mundial (la Xina treurà enguany la primera moneda virtual, això si, controlada per un banc central) a Suïssa no hi ha financera que no hi tengui un equip humà al darrera, saben perfectament que per mantenir el control del seu negoci necessitaran controlar blockchain en el futur.

Moltes de les presentacions tengueren a veure amb la seguretat dels blockchain: fer aquestes plataformes segures, ràpides i de baix consum energètic són un desafiament continu, i existeixen moltes línies d’investigació cadascuna proposant els seus protocols i els seus algorismes; ens trobam aquí en la cara més matemàtica de la nova tecnologia. Però la majoria dels conferenciants presentaven les aplicacions que estan engegant o que ja han començat a funcionar.

Seguiment de les donacions a les ONG gràcies a la perfecta traçabilitat del flux monetari en aquestes xarxes, el que permet recuperar la confiança dels altruistes que hi col·laboren. Assegurances sense asseguradores (etherisc), relació directa entre artistes i els seus seguidors, registres de propietat sense registradors (la República de Geòrgia ja ho està experimentant i Hondures també ho farà aviat), etc.

La descentralització, la traçabilitat i la possibilitat de fer micropagaments i contractes intel·ligents amb unes despeses ínfimes permetran combatre la corrupció i afavorir el desenvolupament de les regions del planeta més deprimides. La gent d’aquests països podrà tenir microcrèdits sense necessitat d’obrir un compte corrent, aquest ha estat un problema constant per al progrés d’aquestes poblacions, però amb blockchain es podran botar aquest pas com han fet amb la telefonia fixa gràcies al mòbil. Ara podran obtenir microcrèdits i fer micropagaments amb despeses ínfimes amb el seu smartphone i sense necessitat de cap intermediari bancari.

La democràcia també farà una passa endavant. Recomptes descentralitzats i incorruptibles i la possibilitat d’augmentar el nombre de consultes directes sense necessitat de treure les urnes al carrer (tots sabem que aquesta pràctica comporta certs riscs).

Poden sortir també milers d’aplicacions distribuïdes aprofitant les sinergies entre IoT (internet de les coses), Bigdata i blockchain: pagarem per l’ús de les coses i no per la seva propietat, o podrem llogar el que no utilitzam.

Com diu Vitalik: Blockchain matarà Uber. Aquesta empresa, que molta gent creu col·laborativa l’únic que fa és empitjorar les condicions laborals dels nous taxistes, ve a ser una subrogació en la qual posam un intermediari entre el client i el taxi i que s’endú entre un 15 i un 25% del que paga el client. Una aplicació descentralitzada basada en blockchain podria recuperar el contacte directe entre client i taxista.

Mihai Alisie, un altre dels joves més experimentats i que va ser cocreador d’Ethereum va presentar el projecte akasha una aplicació descentralitzada basada en Ethereum que vol substituir a les aplicacions centralitzades que comercialitzen les nostres identitats digitals com ara Twitter o Facebook.

En el cas de AirBnB, si el Govern fomentàs una aplicació descentralitzada que posàs en contacte directe client i llogater, no només el control del lloguer vocacional seria molt més simple i verificable, tant per a l’administració com per a qualsevol veïnat emprenyat, sinó que, segurament el que ara s’emporta AirBnB només per privatitzar les dades dels seus clients, supera amb escreix el que ara es recapta amb l’ecotaxa.

Buf!! I tantes coses, si ens anau escoltant per Mallorca en Xarxa, anirem parlant del que se’ns apropa a marxes forçades.

Si us serveix de consol, pensau que Blockchain té més poder que el vostre vot i que ben aviat enviarà en Rajoy a l’atur (és registrador de la propietat).

Biel Vaquer (evenaphilosopher)

Soci de 3DSOMA.

Col·laborador de Mallorca en Xarxa.