...I ara el camp mallorquí!

Xerrar de la desafecció permanent amb la pagesia és una obvietat i independentment que part d’aquesta pugui estar polititzada, el que no cap dubte és que el Conseller els hi dóna diàriament arguments perquè la gent del camp se senti cada vegada més agreujada i alhora vagi pujant el nivell de crispació del sector. No oblidem que si bé l’agricultura no participa en  un gran percentatge del PIB balear, sí que representa una bona part de la idiosincràsia de la nostra terra: cultura, paisatge o dependència gastronòmica són entre altres factors del nostre camp indispensables per al bon funcionament de la resta dels sectors productius de la nostra comunitat.

És vera que la sort meteorològica no ha estat del costat del Conseller, una sequera infernal durant l’estiu, acompanyada d’inundacions aquest hivern. No, no  l’han ajudat gaire, però no és menys cert que si disposés dels dons de l’agilitat i la comunicació de ben segur s’hagués estalviat de bona part dels maldecaps que li acompanyen des de l’inici de la seva gestió.  La lenta tramitació  de les ajudes al camp, l’anunci unilateral de parcs naturals sense comptar amb els propietaris, o promeses que es queden al titular del dia a poc a poc han anat minant la seva credibilitat.

Com a súmmum ara ens arriba un bacteri, denominat Xylella Fastidiosa (quin nom més apropiat), com a una seriosa amenaça per als arbres de la nostra comunitat, i que disposa d’un protocol europeu de radicació que pot obligar a la tala d’arbres fruiters i oliveres centenàries. Sens dubte és aquest un tema que s’ha transformat en una nova prova de la capacitat de  Vicenç Vidal, de la seva gestió i del diàleg amb la pagesia dependrà el futur del polèmic conseller del nostre Govern.