Divendres vinent, dia de Sant Sebastià, significarà quelcom més que la festivitat del patró de Palma per a la resta de la humanitat. Concretament és el dia que trien cada quatre anys els nord-americans, per nomenar el president dels Estats Units. Un altre aspecte important, és el caràcter presidencialista del seu sistema polític, per què els dic això?, perquè enguany Donald Trump, contra tot pronòstic, accedirà a la màxima autoritat de l’estat més poderós de la Terra.

Trump, és un home que ha trancat tots els paradigmes polítics, rere l’elecció de Barak Obama semblava que era impossible que un candidat pogués guanyar les eleccions sense el suport de les minories negra, hispana, xinesa, jueva… doncs bé, Trump és un xenòfob confés, de la qual cosa en presumeix… i molt!  La seva persistència amb la construcció del mur a la frontera mexicana, és tota una declaració d’intencions.

Pel fet que aquest subjecte sigui un empresari d’èxit, no ens ha de fer caure al parany de pensar que practicarà una política econòmica ultraliberal, més aviat al contrari, multinacionals nord-americanes han hagut de canviar els seus plans expansius i la localització de les seves inversions com a conseqüència de les amenaces més que vetllades del nou president americà.

Una altra de les obsessions del nou mandatari és la premsa, durant la campanya i al llarg dels darrers mesos ha demostrat que per ell la llibertat d’expressió és una qüestió merament secundària, censurant directament aquells mitjans de comunicació que no li són simpàtics.

El mateix podríem dir de la transparència, un concepte molt llunyà del que entenem la majoria de nosaltres. Donald Trump s’ha negat en tot moment en fer pública la seva declaració d’imposts, cosa inaudita entre qualsevol aspirant a la Casa Blanca, una més!  No obstant això, per contra tenim que a causa del seu caràcter irascible i impulsiu cada dematí ens delecta amb tweets políticament incorrectes que ell gestiona personalment.

La seva mania obsessiva contra Obama i tot allò que ha fet el portarà a eliminar  l’Obamacare, una mena de Seguretat Social que sens dubte portarà als més vulnerables cap als límits de la indigència sanitària. Una passa enrere del seu minso estat del benestar.

Trump sens dubte és el rei dels populistes a escala mundial i tristament, ens té assegurat grans dies de glòria política.