L'apunt

La solidesa de Bauman

TW
4

La mort del sòlid sociòleg Zygmunt Bauman m'ha sorprès mentre llegia l'entrevista, signada per Justo Barranco, que publicava La Vanguardia d'ahir dilluns. I amb el llibre 'Liquid Love: On the Frailty of Human Bonds' a mig llegir.

Bauman és el pare del terme 'modernitat líquida', que tanta fortuna ha fet aquests darrers anys per explicar la societat actual, en contraposició als valors de l’antiga modernitat sòlida (creences polítiques i religioses, parella i feina per a tota la vida...). I que tant m'ha servit per entendre i suportar algunes expressions d'aquesta realitat tan lleugera que, qualque pic, més que líquida, m'ha semblat gasosa.

Notícies relacionades

Bauman acaba de publicar 'Extraños llamando a la puerta' (Paidós), un llibre sobre l’impacte que tenen les actuals onades migratòries en la societat occidental i sobre com molts governs utilitzen l’emigració per mostrar que són capaços de fer qualque cosa, ja que, s'han demostrat incapaços d'evitar la precarització de les vides de milions de persones sotmeses a una enorme inseguretat existencial a causa de la desregulació dels mercats i la flexibilització de les lleis laborals.

Paga la pena llegir l'entrevista i, ben segur, el llibre.

A la pregunta «Quina és la seva opinió sobre la resposta europea a l’anomenada crisi dels refugiats?», Bauman respon: «En línies generals és suïcida a llarg termini. Els que la promouen s’estan disparant al seu propi peu, i, de passada, al peu de tota la resta de nosaltres a Occident. Només un diàleg amb bona voluntat pot arribar a una entesa mútua, també a llarg termini, perquè requereix temps fer desaparèixer els prejudicis enquistats i les supersticions, per resoldre el conflicte de visions globals.