La Plataforma per la Llengua ha publicat un informe sobre els decrets, ordres i resolucions que ha publicat el Govern del PP durant els 10 mesos en què es trobava en funcions, quan sempre tenia excuses per no fer res, perquè no li interessava i repetia una i altra vegada que estava en funcions. En canvi per imposar el castellà, va publicar 52 normes que es poden trobar totes a aquest informe titulat: «Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. Normativa lingüística a favor del castellà aprovada pel govern de l’Estat i la seva Administració el 2015-

16 durant l’època del govern en funcions.» També el trobareu a aquest enllaç:https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/govern-rajoy-en-funcions-_181_11_2158.pdf. Aquí posarem uns quants exemples i per als qui els interessi sempre poden recórrer a l'informe esmentat.

Tots els que es preocupen pels temes sobre la normalització o la desnormalització lingüística saben que el nacionalisme espanyol, els defensors a ultrança de l'Espanya una, gran i lliure, els contraris a les diferents nacions existents dins l'Estat espanyol, es diguin partits polítics com el PP, Ciutadans, PSOE, etc., o es diguin La Razón, ABC, El País, etc., dirigits o no per tertulians radiofònics o televisius, o per la FAES, o altres fundacions d'ideologia franquista, sempre han posat el crit en el cel quan des d'una d'aquestes nacions, que ells i les lleis espanyoles anomenen autonomies, s'ha intentat legislar perquè la llengua oficial i pròpia del territori fos tenguda en compte en el terreny públic, a l'escola o a l'Administració. Dirigents del PP, de C's, grupuscles extremistes i altres han dit que era una imposició, que llengües com el català s'imposaven. Han ensenyat un argument que usen els que no han volgut aprendre o usar aquestes llengües, el català, per exemple. Els han ensenyat a repetir que no usen el català perquè els ho han volgut imposar, que una llengua s'ha d'usar perquè s'estima, no perquè s'imposa. I es queden tan tranquils després d'haver amollat la paragrafada apresa i inoculada de manera subliminar.

Han aprofitat aquell fet tan senzill com és el que els pobles veïnats volen ser millors, i es bo de fer establir rivalitats; un temps es feia utilitzant el cançoner, o un temps i ara, amb els equips de futbol o d'altres esports. Aquí s'ha utilitzat la sobirana mentida que els catalans ens volien comandar, i clar, tothom amb coneixements culturals o sense, ha respost que els catalans comandin a ca seva (deixarem de banda els nostres orígens i el fet que nosaltres també ho som, catalans). Per tant, si ells tenen una llengua, nosaltres n'hem de tenir una altra de diferent, i si acceptam que la llengua que parlam és la mateixa, li volem posar un altre nom o la volem relegar a la intimitat, com deia Aznar. I fer saber que l'única llengua important és l'espanyol o castellà. Usen el fals argument del nombre de parlants. Una llengua hauria de ser més important si té més parlants. Ara ja arribaríem a valorar les persones pels doblers que tenen. Els fills dels pares pobres els haurien d'odiar, precisament perquè són pobres, si ens ensenyen a utilitzar aquest tipus d'arguments.

Per tant, aquests són els que mai no han parlat d'imposició del castellà, que és oficial a tot el territori espanyol, però volen parlar d'imposicions de les llengües autonòmiques, que són oficials als seus territoris. A les Illes Balears, per exemple, el castellà i el català són llengües oficials, el català, a més, és llengua pròpia. Per tant, en un estat verament democràtic, qualsevol norma legislativa lingüística a les Illes Balears, hauria de ser igual, tant per al castellà com per al català, i si alguna de les dues llengües hagués de tenir algun avantatge, seria la llengua pròpia, que durant llarg temps ha estat perseguida i reprimida, per poder normalitzar-la. Aquesta discussió podria ser molt llarga, però el que m'interessa és demostrar la magra democràcia existent, quan un govern en funcions ha fet 52 normes legislatives (decrets, ordres i disposicions) d'imposició del castellà i cap per al català: 4 normes d'imposició del castellà per poder rebre ajudes, 25 normes per a documentació i etiquetatge, 6 sobre ensenyament, 4 sobre imatge i 13 que l'imposen com a requisit.  Després diran que no continuen reprimint-la. Uns pocs exemples per mor de la llargària de l'article.

A federacions esportives com la d'automobilisme, tenis, golf, bàdminton, boxa, voleibol, per obtenir la llicència corresponent les instàncies han d'estar escrites en castellà, imposició. Si estan escrites en una llengua autonòmica, s'ha de presentar una traducció en castellà, imposició; els currículums per a oficials de l'exèrcit de l'aire exigeixen el coneixement del castellà i de l'anglès, les llengües autonòmiques no existeixen; els responsables dels ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, d'un territori on la llengua catalana n'és llengua pròpia, hauran de dominar el castellà i l'anglès; els manuals d'instruccions en la comercialització de motos nàutiques, embarcacions esportives i els seus components han d'estar com a mínim en castellà, imposició; el currículum per a l'ensenyament de la religió islàmica a educació secundària i batxillerat, una part del temari serà el coneixement de l'aportació dels autors musulmans en llengua castellana, però no fa cap referència a l'aportació d'autors musulmans en català ni en cap altra llengua de l'Estat; igualment passa amb les traduccions de l'Alcorà, només es tendran en compte les traduccions en castellà; el currículum de sis cicles formatius de formació professional bàsica a l'àmbit de gestió del ministeri d'Educació, Cultura i Esport estableix un total de 48 competències en llengua castellana que caldrà adquirir, imposició, en canvi no fa cap referència a l'adquisició de competències en altres llengües de l'Estat. I així fins a 52 disposicions, ordres o decrets d'imposició de la llengua castellana. Vergonya haurien de tenir els que parlen d'imposició de la llengua catalana!

Nota exemplificant: L'article estava quasi enllestit, quan el Consell de Mallorca ha aprovat que la Diada sigui el 31 de desembre. I ha sortit l'exemple de les imposicions. Un grup de persones ha protestat amb pancartes i cartells que deien que no volien imposicions catalanistes i que la diada era de tots els mallorquins o una cosa semblant. Tot pura mentida, o per falta de llums, per alienació o per mala bava. La diada del 31 de desembre la celebraven ja en el segle XIII els catalans que havien repoblat Mallorca. Durant tots els segles posteriors la diada l'han continuada celebrant els catalans descendents dels seus avantpassats o mallorquins perquè vivien a Mallorca. Així ho han volgut sempre els pobladors d'aquesta terra.