A vegades guanyam (i la vida continua)

Ja de partida, hi ha gent que s'hi situa en contra. Uns perquè no hi estan d'acord, altres perquè temen perdre els seus privilegis. Altres perquè ho consideren impossible.

Pel camí cap a la Utopia perds molts amics. Alguns canvien. Els altres es cansen.

L'enemic de les transformacions justes, coherents i, de vegades, radicals, és el Poder.

El Poder disposa de molts mecanismes perquè semblis un boig, un extremista o, simplement, un somiatruites, un il·lús, un càndid, un idiota. O, potser, inflexible. O massa ortodox. O massa poc.

Notícies relacionades

Vine, junts guanyarem

Més notícies relacionades

Quan cerques la Utopia en un món de cercadors de tresors, no et fas ric. No progresses. Sobrevius.

A vegades fas ràbia. A vegades, rialles. A vegades fas pena.

Et veten als grans mitjans de comunicació. Et ridiculitzen. Et combaten amb mentides, si cal. Amb violència, si poden.

I arriba un dia que guanyes, no perquè siguis millor que els altres, sinó, simplement, perquè tenies raó.

Aleshores els més cínics d'entre els que t'havien vetat, ridiculitzat, perseguit, insultat i agredit, es recol·loquen i intenten aparentar que són els pares d'aquella victòria.

Tanmateix, ells saben la veritat. I tu també. I la vida continua.