algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Pedalant s’arriba abans

El mateix dia que ens assabentam que les vendes de cotxes a Eivissa enguany han pujat un 16 per cent – una xifra d’escàndol -, un senyor nascut a Madrid, ministre de turisme del Reino de España per més senyes, ens avisa que no es pot posar cap sostre a l’arribada de turistes.

Deixaré de banda, per obvi i prou explicat, el fet que el turisme és l’única font d’ingressos segurs que té Espanya per fer front a la seva incapacitat estructural de bastir cap mena de projecte industrial, que només l’arribada massiva de turistes pot dissimular la fallida econòmica de l’Estat i que aquest és l’únic interès que té el Govern Central en el que ens passa als indígenes illencs, condemnats per la infausta geo-economia castellana a fer de cambrers i netejadores d’habitacions; deixaré de banda el que representen els nostres ports i aeroports per a les arques plenes de teranyines d’un estat que ha estat capaç de dilapidar en pocs anys tota la caixa de pensions que havia de pagar les nostres jubilacions. No diré res de tot això, perquè llavors  m’acusaran d’irresponsable, d’independentista i de traïdor a la pàtria.

Tanmateix, encantat d’acceptar aquestes etiquetes. I als motius de caràcter econòmic en podem afegir d’altres que ens són tan essencials com l’aire que respiram. Record que fa uns anys hi havia a la televisió un anunci de cotxes que deia: “I si el vertader luxe fos l’espai?” Idò si, ho és. Això és el que tenen les illes, que d’espai, hi ha el que hi ha; és limitat, tret que volguéssim embarcar-nos en alguna esbojarrada aventura urbanística a l’estil dels desbarats que han fet per devers Dubai.

Més turistes, senyor Álvaro Nadal, vol dir més cotxes. Més cotxes particulars i també més cotxes de lloguer. I uns i altres, persones – siguem indígenes o turistes – i cotxes,  ocupam, consumim, destruïm territori. No ho sabem evitar. Som així de curts.

El passat cap de setmana vaig ser a Barcelona, a ca uns amics. En Jordi Galí és arquitecte i dedica la seva vida a repensar l’urbanisme de les ciutats en clau de bicicleta. Una de les seves idees és una companyia de transport de mercaderies que opera amb bicicletes adaptades allà on els vehicles convencionals no poden arribar, al nucli antic de la ciutat: Vanapedal, es diu.

Entre altres aventures, en Jordi col·labora amb un projecte anomenat Copenhagenize, que pretén exportar el model transformador de la capital danesa a altres urbs. El mateix dia que sopàvem plegats, el programa 30 Minuts de TV3 emeté un reportatge on en Jordi i els seus col·legues expliquen com Copenhaguen va assumir el repte de deixar de ser una de les ciutats amb una major densitat de vehicles a motor per tal de convertir-se en una ciutat feta “a la mida de les persones”.

Mikael Colville-Andersen, el director de Copenhagenize, explica que davant els grans problemes no es poden prendre mesures porugues. Els Governs han de decidir quina és la seva aposta. Si posam messions a la casella del binomi “més persones-més cotxes”, el nostre futur està cantat. Però si volem un canvi que, tot i radical, tampoc no s’aconseguirà ni en mesos ni en anys, cal ser prou valent per defensar-lo sense embuts.

Diguem-ho clarament: el turisme no és el principal motor de la nostra economia. Si de cas, ho és de la seva, és a dir, dels espanyols. Als illencs, el que ens deixa, és un progressiu deteriorament de la nostra qualitat de vida. Això sí, sota una ficció de fals benestar, semblant al que pugui produir un narcòtic.

Tampoc el cotxe és, en un territori limitat com el nostre, la resposta al desig de llibertat. Tard o d’hora, el model de mobilitat en quatre rodes, sigui de benzina o elèctric, col·lapsarà. I no ho farà per un problema energètic, com diuen els ecologistes des de fa dècades, sinó per una simple qüestió d’eficiència. Sap greu, però cal reconèixer que, a la gent, en general, li importa una bleda el medi ambient. El que si que importa és arribar a destinació com més aviat millor. En un espai reduït i saturat de cotxes com són cada cop més els carrers de Ciutat, anar en bicicleta és més ràpid.

Aquesta és la raó que ha fet que els danesos hagin canviat la seva manera de veure les coses. De la mateixa manera que preferim l’avió al vaixell perquè és més ràpid, ben aviat preferirem la bicicleta al cotxe per la mateixa raó. Si els turistes s’hi saben adaptar, benvinguts siguin, però si no, més els valdrà que vagin a visitar els molins de La Manxa. Allà sí que l’espai és tot un luxe al seu abast.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per t, fa mes de 7 anys

tià:estás malalt,i no sé si tens cura.Fest-ho mirar,la teva família ho agrairá.

Valoració:-2menosmas
Per Ja està tot dit, fa mes de 7 anys

Que un dels "experts" en economia d'ERC a les illes afirmi que "el turisme no és el principal motor de la nostra economia" explica moltes coses.
Riure per no plorar!!!

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente