Sempre m'he sentit identificat amb la cançó 'La mala reputació' de Georges Brassens i mai he estat de símbols nacionals, i si parlam de dies nacionals la veritat que l'únic dia nacional que aixeca les meves simpaties és precisament el de França, el 14 de juliol, pel que representa la presa de la Bastilla pel poble de París. El més semblant que hem tingut a Mallorca va ser el 29 de setembre de 2013, quan milers de persones ens vam manifestar a Palma en defensa de l'educació.
Dit això és evident el fracàs popular de la Diada de Mallorca del 12 de setembre, que va instaurar Maria Antònia Munar el 1997, establint un contrapès a la festa de l'Estendard, i a la que va dedicar i invertir gran quantitat d'esforços i doblers per intentar consolidar-la com la festa de tots els mallorquins... Així i tot el seu fracàs, la Diada s'ha mantingut fins ara encara que amb més pena que glòria.
Ara la Comissió Especial sobre la Diada de Mallorca ha aprovat proposar al ple del Consell de Mallorca que proclami, oficialment, com a Diada de Mallorca el 31 de desembre. Una data que ha aixecat polèmica per ser l'inici de la massacre en el bàndol dels vençuts musulmans. Per això la Comissió Especial sobre la Diada de Mallorca ha recomanat que en els actes del 31 de desembre hi hagi sempre una reflexió sobre les guerres, els vençuts i els vencedors i sobre la convivència entre cultures i religions. I evidentment els que han defensat aquesta data sempre han subratllat que no se celebra cap massacre, que cal comprendre dins el context històric del moment., sinó la incorporació de Mallorca a la cultura catalana. Igual que la presa de la Bastilla va suposar la mort del seu governador i totes les que van venir després però va ser el final de l'Antic Règim i l'inici dels fonaments polítics i socials actuals.
Serà el 31 de desembre una festa popular? Al ser cap d'any, podria fer que molts de ciutadans no participassin a la festa, i per tant continués sense ser una festa popular, el que és fonamental per una Diada Nacional. Tampoc ajuda a la popularització de la festa que aquesta tingui poca tradició fora de Ciutat, cal veure com pot encaixar la Diada de Mallorca amb la festa de l'Estendard de Ciutat. És evident que, si parlam de festa popular, seria millor opció el 17 de gener, dia de Sant Antoni, que ja és una festa que celebren molts de pobles de Mallorca, que és oficial a Menorca, i no costaria gens integrar-hi Eivissa. Ara bé quin sentit nacional se li podria donar a la Diada el 17 de gener? Per què aquesta és en realitat la pregunta important; pot ser el 31 de desembre una autèntica Diada Nacional i de quina nació?
No sé, tal vegada és massa pres per triar una Diada Nacional, tal vegada necessitam abans una manifestació tan multitudinària com la del 29 de setembre de 2013 demanant com mínim un finançament just. Per què la meva darrera pregunta seria que és primer la Diada o la nació?
Què és primer la Diada o la nació?
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
La festa vertaderament nacional serà aquella en què el poble català celebrarà la reunificació de tots els territoris continentals i insulars de la nació. Mentrestant, el 31 de Desembre és la commemoració més adequada en el cas de la ciutat i l'illa de Mallorca.
Per cert, es 29 de setembre del 2013 es manifestaren ses quatre illes, amb una manifestació a cadascuna. Si hagués de ser una efemèride a celebrar ho seria a totes ses illes
La meva opinió, que és totalment inexperta i per tant, només una opinió, és que la festa civil més antiga d'Europa quedi com està, i en la resta, estic amb el Balutxo.
També trob que abans de demanar opinió a la població, aquesta població hauria de conèixer be la història. Si no, quina mena d'opinió és aquesta? Serà "votada" però serà pitjor que la meva (que encara la conec un poquet), perquè no serà "opinió" si no pura aleatorietat.
Així que, primer conèixer la nostra història, i després debatre quin dia i perquè la nostra diada.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista,
segons
en
"Tià"
fals.