Si hagués de posar messions sobre la paraula que ha vist més augmentat darrerament el seu ús en el món de la Filosofia de la Ciència no tendria molts dubtes: aquesta paraula seria “ serendipitat”.

Els diccionaris defineixen la serendipitat com un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents. Les serendipitats es produeixen sense planificació i es donen de manera inesperada.

Des del punt de vista etimològic s'ha de dir que el neologisme deriva de l'anglès “serendipity”, i fou encunyat per Horace Walpole i és derivat d'un conte persa probablement  d'origen hindú anomenat “Peregrinació dels tres prínceps del rei de Serendib” Serendib era el nom àrab de l'illa de Ceilan, actualment Sri Lanka. En la narració els tres prínceps solucionen els seus problemes mitjançant casualitats increïbles i fan descobriments de manera totalment inesperada.

Són molts i molts els descobriments que es deuen a la casualitat, a la serendipitat. Avui voldria assenyalar-ne tres. El primer és el sildenafil, més conegut per Viagra. Era, en principi, un medicament destinat a combatre la hipertensió, però els pacients que el provaren varen notar que la seva funció erèctil millorava d'allò més, i els metges varen descartar que es tractàs d'un efecte psicològic, i que, en constataren un inhibidor de la fosfodiesterasa de tipus 5. L'altre descobriment degut a la serindipitat és el de la penicil·lina, ja que Fleming va preguntar-se a que era degut que en el cultiu dels bacteris que havien estat contaminats, pel fong els esmentats bacteris morien. Així va descobrir els antibiòtics. I, per acabar i no fer-me interminable, diré que en opinió d'Umberto Eco el descobriment d'Amèrica fou, també, producte de la casualitat, de la serindipitat. Com el Viagra