algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
24°

És reformable, la Constitució espanyola?

La pregunta que dóna títol a aquest article seria equivalent a demanar-nos si l’Estat espanyol, en aquest moment processal, té remei. El primer que hauríem de tenir en compte és que la Constitució espanyola, amb les seves virtuts i els seus defectes, és fruit de la correlació de forces del franquisme sense Franco, amb les forces demòcrates i progressistes en inferioritat de condicions respecte als partidaris i hereus del règim.

Això explica que a un mateix text legal es faci tant d’èmfasi en la sagrada i indissoluble unitat d’Espanya pròpia de la retòrica franquista (article 2), com que fins i tot es plantegi que l’Estat ha de planificar l’activitat econòmica per atendre les necessitats col·lectives (article 131), un article que si es desplegàs activament posaria dels nirvis a l’Ibex35 i la troika, com a mínim.

Per això me peguen calfreds quan aquests dies sentim el PP, Ciudadanos i el PSOE segrestat per la seva gestora insinuar acords per a una nova reforma constitucional, que amb aquesta correlació de forces l’únic que blindaria seria la unitat d’Espanya, i ben segur implicaria retrocessos en drets i llibertats.

Perquè del que es tracta és d’apuntalar un règim del 78 que trontolla, i amb ell el text constitucional i sobretot l’ús que se n’ha fet d’ell. Espanya  trontolla perquè trontollen els tres pilars del marc de convivència que hauria d’haver estat i no és la Constitució del 78: primer, la separació de poders, amb un ús partidista com mai del Tribunal Constitucional i de la Fiscalia, desapareguda per cert d’un fet tan greu com l’espionatge per part del Ministre de l’interior a altres autoritats i adversaris polítics.

Segon, el contracte social, que s’ha trencat des del moment en què drets com l’habitatge o el treball han estat francament secundaris pel que fa al deure dels poders públics de preservar-los, i sobretot d’ençà que amb la reformaexpress del 135 s’imposàs que els pagaments financers han de ser més prioritaris per als governs que no les persones. En resum: gràcies a això, la crisi encara ha estat més estafa per a la majoria de la població.

I tercer, l’equilibri territorial, també trencat. Més enllà d’episodis puntuals de tensió entre nacions històriques i Estat, el «cafè per a tots» havia servit per mantenir durant un parell de dècades un cert equilibri que en els darrers anys s’ha trencat amb l’avenç del neocentralisme i el retrocés de posicions de territoris com Catalunya, el País Valencià o les Illes, que hem vist com s’empobria la nostra gent i s’incrementaven els nivells de desigualtats per damunt de la mitjana, no sols per mor de la crisi sinó també del sistema de finançament. Si la incomprensió des de Nuevos Ministerios davant això és total, imaginau com es posicionen a la Meseta, de dreta a esquerra davant el clam pel dret a decidir a Catalunya. I afegiu-hi la feina de propaganda neofranquista de tota la caverna mediàtica.

Per tant, pensar que amb una reforma menor es podria redreçar aquesta situació insostenible és si més no ingenu, perquè no hi ha res a apuntalar si no s’encaren aquests tres mals. I malauradament, no hi ha correlació de forces suficient per fer-ho en un sentit de recerca del bé comú, sinó tot el contrari: si hi ha una reforma constitucional ara, seria una vertadera contrareforma.

Però ni la democràcia ni els drets dels pobles no es poden aturar, i els processos socials transcendeixen afortunadament la incapacitat d’una casta política entestada en salvar un règim immers en una decadència superior a la del 1898, mal que els hi pesi. No seran ells que aturin ni el desig de ser ni el dret a decidir de la ciutadania i dels pobles, des d’abaix, des de cada territori. Processos constituents que obeeixin a la correlació de forces de la gent, oberts i participatius, que no farien por si la Constitució  i l’Estat haguessin complit una de les seves principals funcions: construir cultura democràtica. És l’única passa endavant que podem fer.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 5 anys

Aquesta nova "constitució", seria espanyola o mallorquina/balear?
Aquesta "consens" i "gran majoria", serien a espanya (com volen PP-PSOE-Ciudadanos) o a Mallorca i les Balears?

En resum, el sr. Abril vol:

a) reformar espanya, com el PP-PSOE-Ciudadanos, o

b) iniciar un procés d'independència com a Catalunya?

Valoració:0menosmas
Per guillem, fa mes de 5 anys

procés constituent: creaciò de unes noves normes, lleis ò constitució per conviure democraticament.
obeir la correlació de forces de la gent: respectar la voluntat democràtica de la majoria.
oberts i participatius: contraris a la intransigència, ser flexibles i afavorir el consens per arribar a un acord satisfactòri per a la gran majoria.
NO ENTENC EL QUE NO ENTEN EN BERNAT .

Valoració:1menosmas
Per Bernat, fa mes de 5 anys

Qualcú sap què vol dir això de "processos constituents que obeeixin a la correlació de forces de la gent, oberts i participatius", que segons el sr. Abril és "l’única passa endavant que podem fer"?
Gràcies!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente