Esportistes de totes les disciplines i categories; Joves que somnien a participar en una competició més enllà dels límits dels municipis o les illes; Membres d’equips de futbol, de basquet, de natació, d’handbol, ciclistes, gimnastes... Ja podeu començar a empaquetar, no la vostra roba de competició, sinó les vostres il·lusions perquè, a partir d’enguany, sortir a competir a la península serà una tasca gairebé impossible.

Empreses mallorquines, menorquines i eivissenques que lluitau per posar els vostres productes en els mercats exteriors amb garanties de poder competir, tot i el handicap que representa produir a ca nostra, sabeu que aquells que s’anomenen els vostres amics vos ho posen cada cop més difícil.

Padrins i padrines que aprofitau les ofertes de l’Imserso per visitar i conèixer les magnífiques localitats que conformen el paisatge d’aquest meravellós país que és l’Espanya peninsular (sic), començau a fer plans de passar tres o quatre dies, per Pasqua, a Cala Mandia o a Can Picafort, perquè això serà el més lluny que podreu anar.

Joves que acabau els vostres estudis amb l’esperança de compartir l’aventura que heu estat esperant els darrers cursos, feu-vos a la idea que enguany anireu de viatge d’estudis al Puig de Maria o al Claustre de Sant Bonaventura.

Tots aquests col·lectius i, segurament, molts d’altres que se m’obliden, seran els principals perjudicats pels nous plans del Govern espanyol respecte dels descomptes de residents.

Perquè aquests dies hem sabut del projecte de l’executiu de Mariano Rajoy de reduir de manera significativa els descomptes per als residents de la nostra colònia enmig del mar en els desplaçaments aeris. A partir de gener, la compra de bitllets d’avió per a grups, esportistes, treballadors, estudiants, gent gran, etc. patirà una dràstica reducció en els descomptes de residents. Just quan alguns col·lectius pensaven a demanar que els descomptes augmentessin del 50 al 75%, els nostres estimats amics de Madrid ens surten amb aquestes.   Malgrat les protestes i les queixes de les patronals, dels partits polítics i de la societat, el Govern espanyol està disposat a tirar endavant sense importar-li ni gens ni mica què en pensam nosaltres els indígenes.

Aviat serà més barat volar a qualsevol destinació europea. Això, sense parlar de la vergonyant situació que suposa no tenir cap capacitat per intervenir en la gestió dels nostres aeroports, que això seria el tema per un altre dia. Desenganyem-nos, no hi trobarem gaire gent entre les elits directives de l’altiplà a qui els importi una bleda que una majoria dels mallorquins, menorquins o eivissencs afectats, membres d’aquests col·lectius abans citats, són, segurament, votants del Partido Popular. No els importa perjudicar els seus propis votants perquè, com sabem, els aborígens de les nostres illes som persones amb molt poca memòria i una capacitat encara més petita de reaccionar contra aquest Estat espanyol que fa tres-cents anys que ens juga a la contra.

Tanmateix, aquest no és més que un altre episodi de la llarga història de menyspreus d’Espanya. Només a partir d’una comunió, ara per ara inexistent, entre govern i societat; només amb un govern valent, disposat a enfrontar-se obertament a les decisions d’un govern central que ens perjudica per sistema; només amb una societat cada cop més conscienciada que allò que fa part del problema – Espanya – mai no pot fer part de la solució; només amb un full de ruta sincronitzat entre govern i societat cap a una, ja sabem que encara llunyana, desconnexió de l’Estat espanyol, podrem començar a pensar que som propietaris del nostre destí. Potser comença a ser hora de fer alguna cosa més que simples manifestacions de protesta.