Aquests dies ha sortit la publicació que dóna el títol d’aquest article. Aurora Picornell -1912-1937, del doctor en Història David Ginard Féron. És una co-edició de Documenta -col·lecció Menjavents- i les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró, com ja feren en altres ocasions.

Es presentarà el proper dimecres 19 d’octubre a Can Alcover, a les 20hs. L’autor anirà acompanyat de dues bones amigues, la diputada Margalida Capellà, jurista i professora de la UIB i l’advocada Francisca Mas Busquets, primera directora de l’Institut Balear de la Dona i ara Presidenta del Consell Social de la nostra universitat.

Un llibre interessant, no només per donar-nos a conèixer n’Aurora Picornell de manera rigorosa i fruit d’una recerca exhaustiva, sinó també perquè aconsegueix captar l’interès des del primer moment, com si d’una novel·la es tractàs.

De n’Aurora Picornell se n’ha parlat molt. En David Ginard ens fa la seva biografia, acompanyada d’un estudi del context històric on va viure. Ens trasllada a l’illa de principis de segle XX, ens dóna a conèixer els seus anys trenta des dels protagonistes que vivien al barri mariner d’Es Molinar. Coneixem la família de n’Aurora, els seus veïnats, els seus amics i companys de militància.

També ens dóna a conèixer la relació de n’Aurora amb altres polítics mallorquins, com n’Alexandre Jaume, n’Emili Darder...

Ens narra des de la seva infantesa, les primeres passes d’adolescent treballadora i membre de la lliga laica, feminista, fins a la seva militància comunista, les relacions amb el dirigent Heriberto Quiñones, company  i pare de la seva filla Octubrina.

I a més en David Ginard no s’atura amb l’assassinat de n’Aurora el cinc de gener de 1937. La seva recerca continua en la influència i repercussió d’aquesta dirigent durant el franquisme i els primers anys de la democràcia. D’aquí el títol, de la història de n’Aurora, la seva biografia, al símbol de la lluita antifeixista. Ha realitzat un exhaustiu estudi fins arribar al moment actual, a la primavera del 2016 amb el darrer homenatge fet al carrer del Molinar que duu el seu nom.

Una tasca solvent, contrastada, un resultat imprescindible per aquelles persones que vulguin investigar la realitat del moviment obrer i els seus dirigents en els anys trenta del segle passat.

Una recuperació de la figura de n’Aurora Picornell Femenias, assassinada per les seves idees, en els primers mesos de la guerra civil de 1936-39. I un homenatge també a les altres dones assassinades amb ella al cementiri de Porreres, així com a la família de n’Aurora, amb especial menció a la seva germana Llibertat , morta el passat octubre del 2015 a França.

El proper any es commemora el 80^è aniversari de la desaparició de n’Aurora, les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró volem presentar aquesta publicació als pobles de Mallorca, en col·laboració amb entitats culturals, per tal de recuperar la memòria d’aquesta dirigent obrera, feminista, comunista, que perdé el bé més preuat, la vida, per defensar les idees d’igualtat, justícia, solidaritat, laïcisme.

Una activitat emmarcada en la recuperació de la memòria de tantes dones i homes que lluitaren contra el feixisme, en una societat tancada, classista, patriarcal. Un homenatge i reconeixement, vuitanta anys més tard per donar-los a conèixer i tenir-los present, gràcies a la tasca de recerca d’historiadors com en David Ginard i Féron.