Guanyar o perdre en el primer partit de Lliga no és trascendental. Ni tan sols si la derrota arriba a casa i davant un rival, com el Reus, que debutava a Segona i que es perfila com un dels clars candidats al descens. El més important és sempre tot quan succeeix sobre el terreny de joc, però hi ha moltes coses que influeixen en els noranta minuts. Els darrers anys a Primera Divisió foren, en certa manera, un suplici, amb bregues internes constants i una inestabilitat permanent. El descens no provocà, com en altres clubs, una reacció positiva de l'afició, que contemplava astorada com la pacificació tardava en arribar. Avui, la desil·lusió està instal·lada entre els aficionats, que dissabte mostrà el seu desencant amb xiulets.
L'afició del Mallorca és extremadament pacient -sempre record que acomiadà l'equip amb aplaudiments el dia que es consumava el descens a Segona Divisió després de 16 anys-, però la derrota contra el Reus pot ser un punt d'inflexió. Esbrinar a qui anaven dirigits els xiulets és ben complicat i, molt probablement, trobem tantes motivaciones com aficionats. El descontet fou dissabte generalitzat, virulent i els futbolistes, Fernando Vázquez i Maheta Molango han de reaccionar.
Donar continuïtat al tècnic gallec fou una decissió més que discutible, però ara ja no té remei. En canvi, encara hi ha temps per fitxar, per millorar la plantilla. I és ben necessari. Fitxar un davanter suplent del Girona com a home-gol pel Mallorca és quasi un insult a la intel·ligència. El millor camí per recuperar la il·lusió és la victòria. Aconseguir bons resultats és quasi imprescindible perquè el mallorquinisme torni a creure en el projecte. Robert Sarver ha deixat la seva inversió en mans de Maheta Molango i començ a sospitar que s'ha equivocat. En ocasions, quasi sempre, el camí de l'èxit és tan senzill com fer les coses amb sentit comú. Valentia i coherència han de guiar a un Molango sobre el que ja he escoltat massa acusacions estranyes. Pensar sempre en el bé del Mallorca és indispensable i jo encara estic convençut que no té altra prioritat. Segur.
Ah, per cert, la manera de comunicar a Héctor Escrich que no té fitxa amb la plantilla del filial és impresentable. I comprovar com es descartà Mateu Ferrer, màxim golejador la temporada passada, és, com a mínim, estrany.
En Pep Verger és un d'aquests barralets oiosos que com més oi fa és com a jornalista