A Domingo Morales,

Perquè sempre va plantar cara a la injustícia

que infatigablement vol sotmetre el poble gentil.

Per sobre dels estanys, per sobre de les valls,

dels cims, dels boscos, dels núvols i dels mars,

enllà del sol i més enllà de l’èter,

enllà dels límits de la volta estelada,

àgil et mous, intel·ligència meva, i,

com un nedador expert entregat a les ones,

solques alegrement la immensitat profunda

amb incedible i mascle voluptuositat.

Vola lluny de les miasmes malaltisses;

vés a purificar-te en l’aire superior

i beu, com el més pur i divinal licor,

el foc diàfan que emplena espais que lluen.

Darrera els maldecaps i les vastes tristeses

que afeixuguen la tèrbola existència,

feliç aquell que, amb les ales de potència,

pot enlairar-se a camps serens i plens de llum;

feliç aquell que un pensament d’alosa

eleva lliurement al cel, de bon matí;

feliç qui plana per la vida i, sense esforç, comprèn

la llengua de les flors i les coses callades!

Charles Baudelaire