Benvolgut Bernat

He llegit amb molt d’interès el teu escrit publicat dilluns passat amb el títol de “Comercio y cruceros”. En aquest article dius que, des de Pimeco, sempre heu defensat el turisme de creuers per diverses raons: dius que es tracta d’un turisme de qualitat, que té presència en els mesos de temporada mitja, que compra al comerç i que té un baix impacte en consum d’energia.

Des de l’amistat, però amb contundència, t’he de dir que no estic gens d’acord amb la valoració que fas. Potser el turista de creuers tingui un nivell adquisitiu més alt que el típic hooligan de “ballermann sex” però, siguem realistes, la major part de la despesa que fan els creueristes la fan dintre del mateix vaixell. Dius que compren al comerç? Ho dubto molt. Primer, el principal interès que té la majoria és visitar la Seu; el màxim que fan, gairebé tots, és comprar un imant en forma d’ensaïmada per posar a la seva gelera – 15 € de despesa mitjana. Segon, els comerços que visiten son els del centre comercial de Porto Pi on, com ja saps, el que hi ha son les mateixes franquícies tèxtils que es poden trobar a qualsevol ciutat; tanmateix, es passegen molt, però fan poca despesa – 60 € de mitjana; i no vulguis saber com queden les tendes – en especial les de roba; Després del seu pas, qualsevol semblança amb allò que contaven del cavall d’Atila no és mera coincidència. Fem una enquesta entre les dependentes, a veure que ens expliquen.

Pel que fa a l’impacte ambiental i energètic, molt s’ha publicat sobre l’immens consum de combustible que han de fer aquests monstres, que mai no poden aturar els seus motors. He llegit que contaminen l’equivalent a tretze milions de cotxes cada dia. Una autèntica animalada, es miri com es miri. A banda d’això, m’agradaria tenir algun estudi objectiu que ens informés del que ens costa en aigua de consum – que, de ben segur, la paguen a preu d’hoteler – i en incineració de les deixalles que buiden al port – que, pel que m’han contat, no poden ser reciclades i suposen un cost a la nostra Administració. Per algun motiu deu ser que els principals ports dels Estats Units ja han prohibit que hi atraquin creuers.

A banda d’això, no podem oblidar que tots aquests creuers naveguen sota banderes de paradisos fiscals – Bahamas, Panamà, Bermudas, etc. – on la legislació laboral es tan laxa que els treballadors pateixen unes condicions laborals vergonyoses, per no dir inhumanes. Hi havia un reportatge molt interessant sobre això: “La cara oculta dels creuers”, signat per Damià Bonmatí.

Seria molt necessari que es fes un estudi rigorós i imparcial – no com els pamflets que publica l’Autoridad Portuaria - sobre quin és el benefici real que queda a Mallorca. Pimeco en va fer un el 2014 i les xifres eren clares: el volum de despesa dels creueristes no arribava  ni al 0,8 % de les vendes totals del comerç minorista. Seria bo que s’actualitzessin aquestes xifres. Estic ben segur que ens duríem una sorpresa no gens agradable.

Però fins i tot que els beneficis econòmics fossin significatius, estaràs d’acord que no tot es compra amb diners. L’organització que presideixes sempre ha estat capdavantera a l’hora de defensar un model de ciutat mediterrània i feta a la mida de les persones que l’habiten. El president de Pimeco ho sap millor que ningú.

Per acabar, com dius al final del teu escrit, “seguim caminant”. Home! Caminar, el que es diu caminar, pel centre de Ciutat, fa molts mesos que no és gens fàcil. Per aquelles persones que treballen en ocupacions que no estan directament lligades a l’activitat turística – pensem en advocats, enginyers, comercials, transportistes, etc. -, treballar al centre és una autèntica bogeria. Els mesos de temporada mitja que cites jo mateix m’he trobat en més d’una situació surrealista, pobre vianant veritablement atrapat entre grups de turistes en bicicleta, altres que anaven amb aquestes plataformes elèctriques de dues rodes – Segway, li diuen -, vianants i grups d’alumnes i pares sortint del col·legi de Sant Francesc. I jo, ben al mig, sense poder ni avançar ni fer enrere.

Bernat, estam en una situació límit, molt a prop del caos – llegeix, per cert, les manifestacions dels controladors de l’aeroport. Entre cotxes de lloguer i turistes despistats, Palma s’ha convertit en una ciutat inhabitable. Estic segur que dins Pimeco mateix hi ha més d’un que pensa que cal posar límit JA al turisme en general i, molt especialment, al de creuers, que és el pitjor de tots. Puc entendre que vulgueu mantenir una relació cordial amb el govern de l’Ajuntament i que valoreu positivament la diversificació del transport de passatgers entre el Moll i la ciutat. Però no ens enganem. El problema és molt simple: “A Ciutat – i a Mallorca - ja no hi cabem”. Per molts de minibusos que posin. Es ben necessari, crec, que organitzacions com Pimeco es torni a posar al davant de la defensa de la nostra ciutat.