Aquest dimarts, les joventuts del PP a les Balears, va fer públic un comunicat, redactat en espanyol, on vessaven acusacions gravíssimes contra el Govern, com la de practicar 'apartheid lingüístic'.
L'ofensa és triple.
Ofenen els negres sudafricans que patiren una de les situacions més inhumanes entre 1948 i 1990. Ofenen la memòria dels milers de persones que patiren discriminació, presó, tortura o que foren assassinades per ser negres.
Ofenen, evidentment el Govern. Un govern, per cert, que en política lingüística, de moment, s'ha limitat a retornar la situació legal d'abans del lingüicida José Ramón Bauzá. I a recuperar el Consell Social de la Llengua Catalana que ha aprovat per unanimitat un Pla de Normalització Lingüística bastant modest i que compta, per cert, amb el vot favorable d'entitats ben diferents i que representen tota la societat illenca.
Ofenen també els ciutadans de les Illes Balears catalanoparlants, perquè insinuen que tenen més drets que els castellanoparlants, que en realitat és exactament a l'inrevés. Avui per avui, qui viu mancats de drets són tots els catalanoparlants de l'estat espanyol, que tenen l'obligació de conèixer el castellà i, en canvi, no tenen el dret que tothom els entengui quan usen la seva llengua pròpia en el seu territori històric. L'apartheid, si de cas, és el que pateixen els catalanoparlants.
Els joves del PP haurien de fer tres coses.
La primera, demanar disculpes a totes les persones que han ofès.
La segona, deixar de creure, ulls clucs, el que diuen certs 'mitjans de comunicació' que si els fan cas, acabaran pensant que Mallorca és la piscina de la casta madrilenya i que l'11M el va fer ETA.
La tercera és molt fàcil: llegir les 136 mesures del Pla de Normalització Lingüística. Comprovaran que les poden subscriure gairebé totes, a no ser que siguin supremacistes castellanistes.
Dilluns, 18 de juliol, farà 98 anys que va néixer Nelson Mandela, l'heroi de la lluita contra l'Apartheid. També en farà 80 del cop d'estat feixista de Franco. Un bon dia per reflexionar sobre a quin bàndol es vol estar.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista,
segons
"Mallorquí".