Cada dia he d'esforçar-me més per entendre moltes de les coses que passen. Algú em podria dir que això em passa perquè torn vell i jo li diria que té raó, però que per compensar-ho hi afegesc l'experiència i la comprovació que no només em passa a mi, sinó que també ocorre a persones que són bastant més joves. Avui intent entendre la condemna de Messi i la defensa apassionada de la innocència de la infanta per part del fiscal Pedro Horrach. Per fer això he llegit superficialment la sentència que condemna el futbolista Lionel Messi i el seu pare per haver creat societats inexistents a diferents països per poder eludir pagar el que corresponia a la hisenda pública de l'Estat espanyol. També he llegit les declaracions del fiscal Horrach sobre la improcedència d'haver imputat la filla del rei emèrit Joan Carles I. Conec també una mica quina és la formació i la professió de la infanta i la del futbolista argentí del Barça.
A la sentència que condemna Messi a 21 mesos de presó, podem llegir els arguments que defensa el magistrat i entre altres coses diu: “Siendo preciso un dolo de defraudar para la comisión del tipo que nos ocupa, hemos de preguntarnos si cuando el obligado tributario encomienda sus asuntos económicos a su padre y a los abogados que este contrató, no alcanza a ser responsable de los ilícitos que puedan cometerse con la explotación de sus derechos de imagen.” Si tenim en compte que quan comencen els fets que s'han jutjat, era menor d'edat, tenia 17 anys, el magistrat no creu que no estigués ben informat del que feia, perquè signava documents, també quan ja era major d'edat. Diu la sentència: “Con ello queremos subrayar una circunstancia que debe ser tenida en cuenta, y es la de que el Sr. Lionel Messi, sin necesidad de que figurara su firma, las más de las veces, intervenía, desde el año 2005, en varios negocios jurídicos, en los que se vinculaba como jugador, participando en la firma las empresas de autos, junto con las que contrataban sus servicios.” El magistrat creu, per tant, que Lionel Messi sabia que estava defraudant i que coneixia el contingut i les conseqüències de tot el que signava.
Sobre el fet que Urdangarín pogués valer-se d'Aizoon per tributar menys, Horrach manifesta que “es imposible concretar la contribución de la infanta en la defraudación fiscal del IRPF de su cónyuge, si no es por el hecho objetivo de ser socia de la entidad simulada”, i afegeix que segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, “permanecer como socio en una sociedad no significa participar en el fraude”. També i referint-se a les despeses personals que la infanta va carregar a la targeta de crèdit d'Aizoon, el fiscal apunta que “son ridículos y así se deduce de los extractos bancarios”. Bé, segur que tant la sentència condemnatòria de Messi com la defensa del fiscal Horrach de la infanta fan moltes argumentacions jurídiques més, però la qüestió exposada és la que m'omple de dubtes, i no pos en dubte que pot ser per desconeixement, com crec que els passa a la majoria.
A mi només em resta exposar el que sé sobre la formació de les dues persones encausades. Messi va arribar a la Masia del Barça als 13 anys, podria tenir feta una primària, i segur que al Barça li degueren fer acabar l'ensenyament secundari obligatori, però no crec que el preparassin en qüestions d'economia, a no ser la domèstica i la seva professió de futbolista només li permet dominar els nombres que es manegen en el futbol. Cristina té formació superior, ciències polítiques i la seva professió ha estat treballar en programes de cooperació internacional a la Fundació la Caixa, així que pot tenir una formació suficient per conèixer el món dels doblers. Així que ja només em queda fer una exposició dels dubtes que m'han sorgit al voltant d'aquests dos fets que són públics i que han estat notòriament divulgats:
Què és més normal, que un pare conti les trampes que fa a un fill seu, o que un marit faci el mateix a la seva dona? S'hauria defensat igualment la no imputació de la infanta, si aquesta no pertanyés a la família del rei? S'hauria obtingut una sentència semblant si Messi fos un jugador de 3a divisió d'un poble de la ruralia? S'hauria condemnat el futbolista si en lloc de jugar al Barça, hagués estat jugador del Reial Madrid? Aquestes són les qüestions que no acab de tenir clares. No pretenc afirmar que els dos són innocents, ni que siguin culpables. Només desig que l'actuació de la Justícia tengui una major claredat i nitidesa.
Els jutges castellans prevariquen i també se comporten com a inquisidors, o sigui que fa igual que sigui no culpable o culpable sempre prevaldrà el arbitri del inquisidor.
La sentència a favor o en contra ès qüestió del humor que tengui a aquell moment. Més del 95% dels casos se resolen per acords i tenint en compte a no incordiar a l'inquisidor.
No se ha de oblidar que Castella imposà la Inquisició i fou a la única part que durà més temps, i el motiu de la seva derogació fou degut que els estrangers se'n reien dels "autos de fe".
Hi ha una promoció de jutges, que són jutges per la porta de darrera i així se han donat casos que han prevaricat contra:
la infanta, per esser qui ès,
la Pantoja, per un altre capritx del jutge,
el cas Messi, un altre cas arbitrari, etc. etc.
el TC contra Catalunya i Balears.
Se dedueix: "El magistrat creu, per tant, que Lionel Messi sabia que estava defraudant i que coneixia el contingut i les conseqüències de tot el que signava."
Jo sé que tots els castellans mos roben i saben que mos roben i no hi ha cap jutge que los condemni.
O sigui que el inquisidor suposa que "sebre" ès "cometre".