Escric aquestes línies des de la triple condició de director de dBalears, de persona més insultada, difamada i vilipendiada pels comentaristes feixistes (alguns d'ells professionals, cal no oblidar-ho) que guaiten, amb una constància digna de millors causes, diàriament per aquestes pàgines i de persona compromesa i defensora de la Llibertat.
L'article del doctor Xesc Bujosa titulat 'És natural, l'homosexualitat?' ha ferit moltes sensibilitats individuals i col·lectives, entre les quals, la de bons amics i col·laboradors d'aquesta casa. A totes aquestes persones i col·lectius deman, en tant que director del diari, disculpes (com ho hem fet en d'altres ocasions). Tot i que vull aprofitar per recordar allò que és evident: les opinions expressades dels col·laboradors reflecteixen, únicament això, la seva opinió que no té perquè ser compartida pel nostre mitjà.
D'altra banda, resulta clar i evident que un mitjà de comunicació democràtic no ha de practicar la censura prèvia. A dBalears no aplicam la censura. Respectam, també, l'opinió de que ho hauríem de fer, però no ho feim. I vull afegir encara, que, efectivament, els comentaris estan subjectes a una normativa. Una normativa que procuram aplicar de la manera més laxa que ens és possible. A dBalears estam molt convençuts d'allò que defensam. Però sabem que la veritat absoluta i indiscutible, no existeix... Recordau quan tots i totes varem ser Charlie Hebdo?
I deixau-me acabar apel·lant, de nou a la triple condició de director de dBalears, de persona més insultada, difamada i vilipendiada pels comentaristes feixistes i de compromès defensor de la llibertat, per recordar la idea de Voltaire que em marca el camí en aquestes coses: «No estic d’acord amb les teves idees, però defensaré sempre el teu sagrat dret d’expressar-les». O, fins i tot, la versió més radical: «detest les teves idees però defensaré, amb la mort si cal, el teu dret a expressar-les».
@ Valentí
PP 162.863 35,09 %
C's 67.612 14,57 %
SI 7.413 1,6 %
Mes 0 0,0 %
ERC 0 0,0%
A Mallorca no teniu res a fer. Arruix, que fas tard...