El Govern colombià i la guerrilla de les FARC han arribat aquesta passada setmana a un acord històric en declarar un alto el foc bilateral definitiu per posar fi al conflicte armat més antic d’Amèrica Llatina.

Una confrontació armada que dura des de fa més de mig segle i que s’ha saldat amb més de sis milions de desplaçats, més de 200.000 morts i 45.000 persones desaparegudes.

Aquest nou pacte no significa que el final de la violència arribi de manera immediata però és un avanç històric en la resolució d’aquest terrible conflicte.

Queden per tancar els capítols que fan referència a la implementació, la verificació i l'aprovació per la ciutadania -mitjançant un referèndum- dels acords.

I encara, caldrà garantir, en la mesura que sigui possible, la Justícia i reparació per a les víctimes i garantir la seguretat de les persones que abandonen les armes (cal recordar que existeix el desgraciat precedent de l'extermini que va patir la gent del partit d’esquerra Unió Patriòtica durant els vuitanta i noranta). En aquest sentit, cal apuntar que avui, a Colòmbia subsisteixen tres importants bandes paramilitars amb alta capacitat destructiva.

El procés per arribar en el punt on som ara, ha estat molt llarg. El camí que queda per recórrer és llarg i dur.

Però a Colòmbia avui hi ha una oportunitat per a la Pau com no hi ha hagut en els darrers cinquanta anys. Seria suïcida no aprofitar-la.