algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 21°
24°

L'estat propi, l'única garantia per a la llengua catalana

Deia la Plataforma per la Llengua abans de les eleccions que havien constatat que el ple reconeixement del català a Espanya és més difícil que un referèndum d’autodeterminació. Després de les eleccions el referèndum unilateral o la declaració unilateral d'Independència semblen les úniques sortides que té al seu abast la Nació Catalana.

Segons l'estudi elaborat per la Plataforma, «cap de les quatre candidatures d’àmbit estatal pretén reformar la Constitució per fer que el català sigui oficial a l’Estat espanyol i a la Unió Europea al mateix nivell que el castellà».

L’ONG del català constatava així la dificultat que en la propera legislatura «Espanya avanci cap a un model lingüístic democràtic com els que han assolit Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà».

La conclusió abans de les eleccions i que es reforça després d'aquestes és que «El ple reconeixement oficial d’Estat i internacional de la llengua catalana només és possible amb l’Estat propi».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per IB3 en català!, fa mes de 8 anys

Mentrestant (16h10', 4-7-2016) i per desgràcia, IB3 emet una altra pel·lícula en foraster.

Valoració:1menosmas
Per Xesc, fa mes de 8 anys

Demostrem, a aquests que escriuen aquí en espanyol, que la llengua inútil i innecessària, dins del nostre territori lingüístic, és la forastera i no -com ells voldrien- la catalana. Col·laborem a llur adaptació al nostre país fent-los imprescindible el català. Facem com si no entenguéssim la llengua dels seus comentaris.

Valoració:6menosmas
Per ara riu, fa mes de 8 anys

Los de la "porca miseria", entre mil cosas buenas, han sido mandados a casa. Cierto que se aferran al terreno de juego como lapas, pero al final, a la rue.

Son los amos del "catenaccio", de la marrullería, del teatro, de la especulación, pero en ocasiones no les sirve.

Ellos, como nosotros, han fracasado. Más o menos.

Quien a hiero mata, hierro muere. Pequeña vendetta.

Pequeño "sorpasso". Y Alemania, como siempre.

Valoració:0menosmas
Per Albert Ferrer, fa mes de 8 anys

Totalment d'acord amb les reflexions de la Plataforma per la Llengua i de Tomeu Martí.

Valoració:8menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Tots aquests són feixistes catalufos, segons "Mallorquí".

Valoració:6menosmas
Per joan, fa mes de 8 anys

SI 7400 votos.. amplia mayoria social... el poble amb lestat propi jajaja

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 8 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:5menosmas
Per PlusUltra, fa mes de 8 anys

Estado propio hay se llama Andorra y su nacionalidad es el dinero.

Valoració:1menosmas
Per PlusUltra, fa mes de 8 anys

Si alguien puede hacer oficial el catalán en la UE es Andorra y no España, repito, España no cambiará la oficialidad del español ni harta de vino. Malta e Irlanda tendrán que decidir si dejan el maltense o el gaélico para hacer oficial el inglés después del brexit. España vetará la entrada a la UE a Escocia, Irlanda del norte, Gibraltar, Kosovo o cualquier otra región que no consiga la independencia por marcos legales o considere por historia y tratados que ese territorio no es soberano.

Valoració:0menosmas
Per arruix, fa mes de 8 anys

Yo no estoy dentro de la "Nacio" catalana. Y así miles y miles de mallorquines.

¿El catalán al mismo nivel del castellano?. Sin desmerecer nada ni a nadie, un respeto. Hay un poco de diferencia. Por ejemplo: los catalanes hablan castellano cuando les conviene. Ahí, un suponer, "El Mundo Deportivo", "Sport", "La Vanguardia" etc. etc. Diarios de Barcelona.

Por cierto, ¿cuándo de van de una puta vez?. Son como estos pajarracos que ponen los huevos en un sitio y cacarean en otro. Es decir: bla, bla, bla, pero nunca se largan.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente