Qüestió de funcions i no «de modalitats»

TW
11

A Mallorca hi ha un parell de grupuscles subvencionats que veuen beníssim que, per exemple, en el Canal Sur (en què usen el dialecte andalús en els programes informals), en els noticiaris, en canvi, parlin exactament igual que en els de Telemadrid.  Troben normal que els llibres de text escolars d’Aragó facin servir la combinació pronominal del castellà estàndard «se me cae el pelo» i no la dialectal «me se cae»; i que en els llibres escolars de Sevilla usin el gènere castellà estàndard «la costumbre» i «la sartén», i no l’andalús «el costumbre» i «el sartén»; i que hi usin la forma verbal estàndard «ustedes hacen» i no la dialectal «ustedes hacéis»

Aquests mateixos, però, aquí muden de cantet i estan molt mal a pler de veure com a poc a poc anam reconstruint l’estàndard unitari que Mallorca va compartir amb Barcelona i València dins la Corona d’Aragó, abans de la nostra submissió violenta a Castella, forçada per les armes l’any 1715.  No els fan gens de nosa les castellanades que tant embruten la nostra llengua com a resultat de tres segles de colonització.  Només els en fa l’estàndard de què ens tornam dotar, com un idioma europeu més.  Un idioma que no volen apte per a totes les funcions socials.  Per això el volen privar de l’eina estàndard normal. 

Si els voleu trabucar la tapadora de «ses modalitats», convidau-los a demostrar que les seves quimeres regionals disgregadores amb el català (però integradores amb l’espanyol) no són “qüestió de funcions”, com jo afirm.  Desafiem-los a fer un pacte: que els catalanistes de les Balears renunciem a vuit segles de tradició literària mallorquina i facem en “modalitat” tot quant feim ara en estàndard.  I que ells, els espanyolistes de les Balears, també facin i reivindiquin en «modalitat salada» tot quant fan ara en espanyol estàndard.  Pos dos exemples: que vénguin de bracet amb nosaltres reivindicant que «es salat» sigui tan obligatori per a fer feina de cara al públic com ho és l’espanyol estàndard.  Tant a la funció pública com a l’empresa privada.  I que les sales de cine funcionin en «salat».  Au vénga, què esperau?

P.S.: Jo desafii les ‘fundaciones’ a demostrar la seva amor per ‘es salat’ reinvindicant-lo tan obligatori per a fer de bomber a Mallorca com ho és el castellà estàndard.  Veiam si plourà, d’aquest tro!