algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

La dona treballadora assassinada

Tal com vàrem dir en una editorial emesa durant el programa el Jai de sa barraqueta, espai conduït per Jubilats per Mallorca i que emet l’emissora Ona Mediterrània, sorprèn el fet que l’aparell de l’estat hagi acabat amb la violència d’ETA i que, en canvi, ningú no hagi estat capaç d’aturar el terrorisme masclista que pateixen les dones. La suma de dones assassinades cada any sempre ha superat la de persones assassinades pel terrorisme, i de molt. Per paga les institucions no organitzen mai campanyes propagandistes als mitjans de comunicació de tanta envergadura ni manifestacions al carrer en forma de protesta massiva, si no és en el cas de terrorisme tipificat com a polític.

Aquesta desfilada de polítics davant les portes de les institucions, tan formal i correctament executada, cada vegada que una dona és assassinada, pel que es veu és ben poc eficaç. Les habituds sovint esdevenen litúrgies i comuniquen resignació. Tal volta seria convenient que els col·lectius feministes, la societat civil, reprenguin una iniciativa que potser darrerament s’ha abandonat en excés a mans de les institucions i dels polítics, no sigui cosa que ens acostumem als nous codis dominants, tan poc ambiciosos. Convé pensar que la violència que sotmet els vulnerables és encomanadissa, surt barata.

Si cada dia 8 de març les dades ratifiquen que la promulgada igualtat és lluny d’aconseguir res de bo, que les dones sempre fan més feina, quan en tenen, que tenen manco oportunitats laborals i guanyen menys doblers; si cada any el nombre de dones assassinades augmenta, potser que ha arribat l’hora de qüestionar la feina de les institucions. Un dilema: ha arribat el moment que el col·lectiu feminista, la societat civil, agafi, novament, el maneig de la reivindicació, tal com ha passat a Catalunya amb l’ANC? Els polítics espavilen quan perden la iniciativa.

Si és cert que la societat patriarcal no ha estat derrotada, simplement s’ha readaptat per mor d’alguns nous requeriments; si la igualtat encara és un objectiu; si el sistema capitalista mana i afavoreix el masclisme, i vol fer creure que el feminisme és objectiu que s’ha aconseguit, tal vegada ha arribat l’hora de revisar, de manera crítica, l’actual model. No s’hauria de permetre ni la decadència de la societat civil organitzada ni que el col·lectiu feminista vagi a remolc perquè anar a rosec de les institucions vol dir que la societat civil perd autonomia interpretativa. No dic que el feminisme vagi a remolc, dic que ningú no atura els maltractaments de què parlam.

Sempre convé revisar les causes de la violència contra les dones, tot i que ja hi ha molta teoria sobre aquesta xacra. Atenció però, perquè revisar, reelaborar, repensar ja ho fan molt els polítics: passen el dia analitzant sempre seguit, segons l’actualitat del dia. Per contra, convendria que la societat civil dedicàs l’estona a denunciar les polítiques que no són efectives, la qual cosa vol dir atribuir responsabilitats al fracàs. Així la crítica també esdevé teoria aprofitable que ens permet repensar a la nostra manera. Si estam d’acord que la violència de gènere és a causa, encara, d’unes relacions de poder desequilibrades –home/dona; lluita de classes i domini econòmic que causa injustícia social i frustració, factors que afavoreixen l’aparició de violència-, hauria arribat l’hora que la societat civil actuï contra els privilegis que la política institucional no esmena.

El terrorisme domèstic també és polític perquè la violència contra les dones és a causa i herència d’una societat patriarcal que, hàbilment, sap renovar les seves formes de dominació. Cal subvertir novament els codis polítics que predominen. Si volem canvis efectius els estament hauran de perdre els seus privilegis. Per exemple, si els mitjans de comunicació fomenten el masclisme, les institucions han de legislar i sancionar, sense por. No predica tothom la fe en la prevenció? Si la teoria sobre la paritat s’incompleix, el reglament desenvolupador ha de preveure aquesta anomalia, motiu d’impugnació per derogar el nomenament de càrrecs públics. Les institucions han de respondre a les expectatives que han creat, no poden decebre perquè si ho fan desacrediten les reivindicacions. No diuen les mestres i les professores que les docents s’han de dedicar a ensenyar? Doncs que les institucions eduquin amb l’exemple.

Si, tal com han denunciat les feministes, el grau de superior visibilitat encara és dels homes, allò que s’hauria de fer és posar el tema entre vases: cal passar de la retòrica política a la delimitació, dotar de pragmàtica les hipòtesis universals. Si les dones aconsegueixen poder efectiu, si les relacions de subordinació canvien de veres, potser començarem a disposar de recursos fidedignes.

Els autoritaris rebutgen la consideració en un mateix peu d’igualtat i després, en haver especulat vers la submissió de les víctimes, una certa intransigència basta per a desencadenar l’agressió extrema. Cosa remarcable: quins són els drets adquirits del violent? Doncs el domini de la força, l’obstinació d’imposar, la subjecció de la part sotmesa. Totes aquests curolles. No debades les dones assassinades, gairebé la totalitat, ho són a mans de marits, d’al·lots que les festegen, d’ex-marits o d’al·lots definitivament rebutjats perquè la part damnificada no ha respost a les expectatives de domini. No respectar l’emancipació de les dones, la capacitat del seu caràcter; vet aquí el problema no resolt, el dret a la independència. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

El problema està promogut per els partits castellans, PSOE, PP, Podemos, etc.
Ès la llei den Zapatero que romp la igualtat judicial dels ciutadans. Sense entèmer-te'n estàs defensant un estil de violència entre dones i homos, promogut per el sionisme (maçons: Zapatero, Rajoy, Iglesias, etc.). De aquesta gent res pot sortir bo.
Aquí va una crítica contra aquesta llei, de un castellà i en castellà, naturalment.

"Sin embargo, sí que diré que el Modelo Duluth* de violencia doméstica, en el que se basan prácticamente todas las políticas y “educación” sobre violencia doméstica, ha sido desacreditado exhaustivamente, ya que retrata como algo frecuente el tipo de violencia en la pareja menos frecuente de todos (hombre brutal/mujer inocente)**.

"Estoy resaltando la relación causal entre la política feminista y la violencia doméstica. Para ver cómo funciona este principio, no hay más que acudir a cualquier juzgado de lo familiar y observar durante un día o dos. Y mientras estás allí, recuerda que la Ley de Violencia contra la Mujer, patrocinada por las feministas, paga a los “defensores” que asesoran a las mujeres a la hora de presentar su caso, mientras que los abogados de los hombres les recomiendan que “supliquen una reducción de los cargos”. Recordemos que la VAWA [Ley de Violencia contra la Mujer] costea los gastos por mantener a los hombres en la cárcel mientras se prepara la vista."

La VAWA también financia la acusación en casos de “violencia contra la mujer”. Absolutamente todo el mundo en ese juzgado, con la excepción del hombre acusado, tiene algo que ganar (dinero y poder) retratándolo como un monstruo, incluyendo a su propia defensa.

Valoració:0menosmas
Per Xisco, fa mes de 6 anys

Muchas mujeres sufren la violencia de los sujetos que no respetan sus derechos básicos, como tener derecho a estudiar en castellanos

Valoració:-2menosmas
Per Lloba, fa mes de 6 anys

El que dic és que el masclisme mata, això avui en dia ja ho sap fins el més beneit, i els homes, alguns homes, només vos heu començat a queixar dels "mals col·laterals", Castella mos roba, quan les dones han denunciat. Abans, quan les dones rebien i callaven, mai no vareu proposar solucions. Ja està clar que hi deu haver abusos, de la mateixa manera que s'abusa amb altres temàtiques legals i il·legals, però això no lleva que no s'hagi d'intentar impedir els abusos. A més a més l'article fa menció sobretot a aspectes més relacionats amb la pedagogia i l'acció política que no a altra cosa; també ets contrari a que les institucions intensifiquin les campanyes i que els col·lectius de donen intensifiquin la pressió perquè s'aturi la matança? Què vols dir, que estàs d'acord que els programes de televisió fomenten la desigualtat i el masclisme? Mem si és això, que et molesta, que per llei es prohibeixi promocionar el masclisme a les televisions i a les campanyes de propaganda.

Valoració:0menosmas
Per Lloba, fa mes de 6 anys

El que és cert és que no hi ha ni homes maltractats per dones ni homes assassinats per dones. El que tu fas és victimisme que no té ni cap ni peus. Aquests errors que dius potser que siguin certs però només els homes els han fet transcendir quan les autoritats han començat a fer un poc cas a les denúncies, abans, els anys quaranta, els anys cinquanta, o fins els segles anteriors, els homes. El que tu dius, Castella mos roba, no té ni cap ni peus. Què planteges, idò, que les dones han de poder rebre sense denunciar perquè si denuncien hi pot haver errors?

Valoració:1menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

Lloba, i quina cupa tenen els barons domesticats assassinats que si ès una dona no passa cap dia a un calabós ni se publica?
Dius: "si hi ha falses denúncies, que la justícia faci reparació". Més de un 1'5 milions barons domesticats han estat denunciats falsament. I no hi ha reparació perque segons la llei segueix culpable.
Ès la llei aquesta aprovada per en Zapatero i que en Rajoy no ha volgut derogar, lo que ha derrotat el PP.

Valoració:0menosmas
Per Lloba, fa mes de 6 anys

Castella mos roba, i quina cupa tenen les dones assassinades de que algú hagi passat tres dies en un calabós? Si hi ha falses denúncies, que la justícia faci reparació. Jo com que tenc dues filles, una de deu anys i una altra de 14, me pareix molt bé que s'hagi escrit l'article d'avui.

Valoració:1menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

Te agradaria que la teva dona, si en tens, te denunciàs per mals tractes. No ès necessari que sigui ver, te passaries an el calabós tres o més dies. No hi ha presumpció de innocència.

Bé. no sé a que vé aquest article, seràs qualcú que ha estat més de deu anys fora de la societat i no coneix la societat actual.

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente