Vaig conèixer Muriel Casals fa anys, però vaig tenir el privilegi de fer-hi feina de prop entre els anys 2010 i 2013, quan ella era presidenta d'Omnium i un servidor, vicepresident de la Federació Llull. Posteriorment, continuàrem trobant-nos en actes diversos; record especialment els dies previs al referèndum sobre la independència d'Escòcia, que coincidirem a Edimburg i el dia de la presentació dels candidats independents que anaven a les llistes de Junts pel Sí a Barcelona.

Na Muriel era una líder afable, noble, ferma, empàtica, preparada i valenta. Parlava molt bé, amb una serenor colpidora i una sòlida convicció. I sabia escoltar.

La mort de na Muriel, el seu exemple i el seu record, són una raó més per no defallir en la lluita per la Independència.