M’atrevesc a recomanar vivament una passejada per Palma a tots els que vulguin tenir una experiència insòlita i especialment plaent, llargament cobejada i a la fi feta realitat: caminar pel Mirador de la Seu sense les noses físiques i visuals de les desenes de cotxes que fins ara hi havien aparcat.

La vivència és extraordinària. El Mirador, esplèndid; la plaça de cal Bisbe, sereníssima; l’absis del panteó dels Reis de Mallorca, dignificat; el palau d’Abu-Yahya, lliure a la fi. Sense cap dubte, una gran mostra de sensibilitat vers el patrimoni i una excel·lent inversió de les prioritats. Absolutament reconfortant, tant si s’hi passeja directament, com si es contempla des de la murada o el parc adjacent. Tant de dia, com de nit. Tant si ets turista, com si ets resident.

Resident? He dit resident? Sí! I sembla aquest un terme controvertit, ja que la iniciativa del govern municipal ha provocat el darrer episodi de NIMBY –Not In My Back Yard– que ha conegut la ciutat.

A pesar de les compensacions que ha previst l’Ajuntament, els veïnats més propers s’han mobilitzat coratjosament en defensa d’un dret fins ara inalienable en aquestes latituds: aparcar tan a prop de casa com sigui possible.

La legítima protesta ha pres una forma una mica grotesca amb pancartes i pasquins multilingües, i una insòlita “vaga de patis” que despleguen teles i llençols per no deixar-se veure. No fos cosa que regalàssim res a un govern progressista, ni tan sols el dret a mirar quan vas pel carrer...

La veritat és que ningú no pot argumentar sòlidament que el Mirador estaria millor amb cotxes que sense, ni que l’interès general no estigui clarament justificat, ni que els efectes colaterals siguin inassumibles ni extraordinàriament lesius... I, tanmateix, SPAN –o sigui, Sí Però Aquí No, com si diguéssim...

A una li vénen ganes de formalitzar una Associació de No Propietaris del Barri de la Seu, per poder vehicular amb la mateixa visibilitat i contundència el seu posicionament i estupor davant el caire de la polèmica. I no només perquè m’agradi aquesta decisió concreta de l’Ajuntament de Palma –que m’agrada molt–, sinó perquè ja és hora de reflexionar una mica sobre la necessitat d’una visió més global i vertebrada de la ciutat. I qui diu de la ciutat, diu del món i de la bolla.

També l’Associació dels que no Tenen un Hotel, no? O la dels que No Tenen Barca i No Necessiten que s’Ampliïn els Ports Esportius. O la dels que No tenen Cotxe o ja se les Arreglaran per Aparcar, que És Problema Seu.

I, ja posats, la dels que no tenim vergonya,  la dels que no tenim dos dits de front i la dels que no tenim remei.

I, sobretot, la dels que no tenen res a perdre. Aquests, particularment, haurien d’estar protegits per un article específic de la Constitució. O similar.