La gran errada de l'històric dirigent palestí Iàssir Arafat va ser no declarar l'estat palestí independent el 13 de setembre de 2000 (data simbòlica perquè aquell mateix dia del 1988 Arafat havia declarat, a Alger, l'Estat palestí a l'exili. Els palestins encara avui paguen aquella errada estratègica.
Aquesta setmana el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocarà un referèndum no vinculant sobre la independència. Sense posar-hi data, ha dit que es farà abans de les eleccions a la presidència dels Estats Units del novembre.
Segons el president kurd, el referèndum no implicarà la declaració oficial d’independència sinó que servirà per a mostrar al món la voluntat del poble kurd de tenir un estat propi i per a facultar el govern a començar el procés d’independència. Barzani es va referir específicament al procés català a l’hora d’explicar com es faria el referèndum.
Avui, son unes quantes les nacions del món que volen constituir-se en estat. Flandes, Euskal Herria, Quebec, Kurdistan...
Tots els processos són diferents, però de tots es pot aprendre qualque cosa. Escòcia va establir una base que s'anirà consolidant: si una força política es presenta a les eleccions amb el projecte d'un referèndum d'autodeterminació en el seu programa i guanya les eleccions, cal que es faci aquest referèndum.
Catalunya ha fet una aportació molt important: el procés ha de ser escrupulosament democràtic i pot ser liderat per la societat civil organitzada.
De Palestina varem aprendre que quan és el moment, has de fer la passa definitiva i no fer cas ni de cants de sirena, ni d'amenaces.
