la CUP coherent? desde quan.De primer deien que ells no posarien mai damuntla tula cap nom,ni per la presidència ni per cap ejecutiu.Després dient no a Mas, ja varen començar a proposar noms i cosa curiosa del mateix partit que Mas.Un empat super dubtós i així un munt de coses més.
PD En Mas no anave "amagat" al n.4

I així ho ha fet, al darrer moment, però ho ha fet. En canvi la CUP no ha complert allò que va dir clarament en un video que circula que "investiria qualsevol president".

Mas és de dretes, si, però dretes no vol dir necessàriament "el dimoni", ni que no tengui paraula ni que no sigui independentista (tot i que ens ho pensam perquè és al que estam acostumats amb la dreta espanyola). Ho dic per explicar que entenc el comentari de Pere Sampol, perquè deriva d'assimilar "dretes" amb "dolent" (cosa que feim per mor de la situació al país), i vist així, Mas no sembla de dretes.

Aquí, en general encara no sabem què vol dir "dretes", està massa mesclat amb altres conceptes.

Atenció a aquesta notícia:

http://www.directe.cat/noticia/465638/la-cup-va-votar-si

No ès lo mateix unes eleccions plebiscitàries que un plebiscit o referendum.

No ès un 48% que hi ha, ès més de un 55% de independentistes que hi ha a les darreres eleccions plebiscitàries.

Dels 52% de la altra part hi ha una bona part, més del 7%, que no ès "anti-independentista" i que no votaria mai en contra de la independència an el cas de un impossible i improvable referendum.

"Estornell" d'acord, encara afegiria la responsabilitat de tots els que no s'han mogut durant aquests mesos, amb la mobilització d'aquests darrers dies tal vegada ens trobariam a altre escenari. Transcrib aquest article d'un militant de la CUP de Tarragona que em sembla prou interessant.

Marc Ferré: «Estar a l'altura»

Estar a l’altura

Els resultats del 9N amb 1.861.753 vots a favor de la Independència ja van alertar que faltaven vots, pel cap baix uns 200.000. En aquell moment es va dir que el fet que no fos legal i que hi hagués doble pregunta n’era el motiu. Les eleccions al Parlament del 2012 van deixar un resultat semblant, la suma de CIU, ERC, SI i la CUP va ser de 1.787.656.

El 27/S es van convocar eleccions autonòmiques amb el mateix error que el 9N: una sola pregunta però diverses respostes. El Sí de la CUP i Junts per Sí, el més aviat no d’Unió, el ja veurem però segurament no de Catalunya Sí que es Pot, el No del PSC, el NO del PP i C’s i el no m´ interessa del PACMA. Els resultats varen donar 72 diputats independentistes però amb el 48% dels vots. La suma de Junts pel Sí (1.628.714) i la CUP-CC (337.794) donaven 1.966.508, per tant tornaven a faltar, malgrat ser el vot de la nostra vida, uns 100.000 vots per arribar al 50%.

La suma de diputats de CIU i ERC a les eleccions al Parlament sempre havia superat la majoria absoluta. I el 27S només en tragueren 62. Així doncs, els resultats de Junts pel Sí foren molt per sota de les previsions que s’havien marcat. Els errors per mi són bàsicament tres. El primer és que la campanya la van encaminar exclusivament per als convençuts i creien que amb els cracs guanyarien sense baixar de l’autobús. El segon, és que molts votants no volen saber res d’Artur Mas (com a concepte i com a nom) i el tercer error va ser que no contemplessin altres escenaris com els que s’han trobat i davant els quals no han sabut reaccionar.

A la CUP, la situació de donar suport a la llista que no era encapçalada per Artur Mas ha generat un fort debat dins l’organització. Hom pensa que els debats eren molt viscerals i que debatíem “Artur sí o Artur no” i això és fals perquè en realitat, a la CUP no hi havia ningú que volgués al Mas. El debat girava més aviat al voltant de la idoneïtat o no de donar suport a la investidura, tot fent diferents anàlisis polítiques, estratègiques o tàctiques.

El full de ruta establia que durant 18 mesos es crearien les estructures d’estat amb un govern totalment legitimat de 72 diputats i acte seguit seria referendat amb un referèndum o unes eleccions constituents. Políticament ja s’ha dit molt sobre els motius de no donar-hi suport però estratègicament em pregunto: es pot guanyar aquest referèndum o eleccions d’aquí 18 mesos si la CUP donava suport a Artur Mas?

El 2012, 2014 i 2015 han faltat com a mínim 100.000 vots i no crec que amb un president que possiblement serà imputat pel cas Palau, un programa de retallades de 18 mesos i sense un pla de xoc social (la proposta que es va fer a la CUP ni complia el programa de Junts pel Sí) es pogués guanyar d’aquí 18 mesos les eleccions.

Per tant, per a mi la disjuntiva no és Mas o Març, sinó Mas o Independència. Les eleccions seran el Març i cal aconseguir per anar bé entre 100.000 i 200.000 votants nous. Hi ha quatre llocs on anar-los a buscar a: UDC, ICV, abstenció o vot per correu. A ICV hi ha encara una bossa de vots independentistes i que al 27S no van votar a la CUP perquè tenien por que donaríem suport al Mas (com a concepte i com a nom). A Unió encara en queda algun. El vot per correu va ser una tupinada a les eleccions del 27S, però el Govern Català no va voler plantar cara a l’ Estat Espanyol per tant de cara al març no pot tornar a passar i per últim hi ha el vot abstencionista. Cada un d’aquests vots que falten s’hauran de batallar i no seran fàcils.

No donar suport a la investidura del candidat de Junts pel Sí pot tenir conseqüències electorals (no polítiques) a la CUP. Però aquests vots que puguin deixar de votar a la CUP no es perdran per al procés ja que possiblement votaran ERC si no es reedita Junts pel Sí.

Si realment CDC vol la independència caldrà que busqui votants nous per arribar al 50%. Ara bé, si l’objectiu de CDC és guanyar unes eleccions autonòmiques amb majoria de diputats però sense arribar al 50% dels vots només necessita els vots de la CUP del 27S. Cal veure quin paper juga CDC en aquest partit: si té sentit d’estat o només vol un govern autonomista. A hores d’ara sembla que ja han fet la tria i han anat a allà aparentment més fàcil que és aconseguir els vots de la CUP mitjançant el victimisme, insultant, desprestigiant i atacant-nos. El 2003, quan ERC se li va resistir, des de CDC es van començar a repartir carnets de catalanistes; 13 anys després reparteixen carnets d’independentistes per conquerir i no convèncer.

Podria ser que al març ens trobéssim amb una aritmètica diferent i sense arribar al 50% però amb el mateix escenari on els atacs viscerals no ajudaran en el camí de la independència. Tots els processos d’independència moderns i europeus tenen força semblances però també tenen les seves peculiaritats. El català per exemple, a diferència de l’escocès, no té ni un líder indiscutible ni un partit hegemònic, a més de viure en un país profundament antidemocràtic com és l’ Estat Espanyol. No ho oblidem.

Traïdors de la CUP, culpables de sabotatge a la Pàtria, ARRUIX DE CATALUNYA!

D'acord, Pepe! En Mas va dir que si era necessari se'n anirira i la CUP va dir que per ells no s'aturaria el procés. Crec que no podem donar la culpa del fracàs solament a un dels dos, cada un té la seva part de responsabilitat i ells han d'avaluar el que han fet i com reparar la situació.

Per mi, ambdós han de complir la paraula donada. Això és: en Mas fent-se al costat i la CUP fent costat al procés per la independència.

Crec que en Artur Mas no portaria a a Catalunya a la independència com he dit a 'article sinó a una reforma de l'actual estatut. A aquest article es donen dades concretes i objectives de l'actuació d'Artur Mas fins el moment https://borrokagaraia.wordpress.com/2016/01/04/pressing-cup-vs-relaxing-cup/

Primer la independència (18 mesos); després (l'eternitat de temps que ens quedarà), el poble ja anirà decidint, a cada elecció, quin vol que sigui el caràcter, anticapitalista o no, del NOSTRE estat.

Sr "Vilaire" si no fos independentista no hagués presentat l'acte electoral de la CUP a Mallorca. Una independència absolutament vinculada a un procés de transformació social de fons, de caràcter anticapitalista