És el suport al procés nacional de convertir el Principat de Catalunya en un nou estat d’Europa que du endavant el seu Parlament, elegit democràticament i legítima per la majoria del poble de Catalunya. Ara la situació és complicada i no estam d’acord amb l’assetjament al qual el govern de l’estat vol sotmetre el Parlament de Catalunya.

Som moltes les persones que, des de les illes i d’altres parts de l’Estat, feim costat al procés que han iniciat els germans catalans i que ja no té tornada enrere. Fa molta estona que hem vist que amb Espanya no hi podem viure si volem ser plenament qui som. Sí, és una qüestió identitària, econòmica, de maneres de pensar, de fer… de donar coherència a un passat que ens aboca a un present diferent del que tenim, i que ens possibilita una mirada neta i clara cap a un futur, on podrem desenvolupar la plena identitat, el respecte a tots els pobles, la democràcia, la justícia i la llibertat.

Moltes vegades deim -tant els catalans del Principat, com els de la resta del territori dels Països Catalans-, que l’independentisme ha pujat molt, que abans érem pocs i ara mira... som molts més. Adjudicam aquesta pujada a la crisi del model polític de la transició, al paper que ha jugat el govern de l’Estat espanyol, el del Tribunal Constitucional, les sentències contra l’Estatut català, la mobilització de la societat civil, tant els referèndums que començaren a Arenys de Munt el 2009, com la feina que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana a pobles, viles i ciutats des del 2012 fins ara. També ha pujat el tant per cent d’independentistes pel treball que s’ha fet des de la unitat d’acció -malgrat les dificultats que sempre sorgeixen-, ha estat molt important la cohesió entre la societat civil i els seus representants polítics, legitimats a les urnes i membres d’un Parlament democràticament constituït. La societat civil no ha fet antipolítica, ans al contrari, els ha demanat transparència i responsabilitat i ha ajuntat les seves forces amb les persones que els representen. No vull oblidar ara, que un factor que caracteritza moviments tan importants com aquests és que tothom ha fet el que li ha correspost des del seu lloc i que han estat moltes les entitats, organitzacions, particulars, personalitats que s’han mogut, han parlat, han fet... han explicat, s’han compromès, han actuat i ho han fet des de la convicció, l’honradesa i la generositat. Tot ha confluït en una idea: Prou! Volem exercir el nostre dret a decidir, de forma pacífica i democràtica, i si així ho decideix el poble de les Illes Balears, independitzar-nos d’Espanya i ser sobirans de les nostres decisions i del nostre destí dins ca nostra.

Avui pensava en dues noves raons del per què hi ha més independentistes. La primera és que les persones que viuen a Catalunya, moltes de les quals també se senten espanyoles, viuen la realitat del dia a dia. No són com na Soraya Sáenz de Santamaría que viu a Madrid i des de l’altiplà, té una visió equivocada del que passa a les terres catalanes. Aquestes persones han vist els comentaris i les percepcions que es fan des de fora i han comprovat que no es corresponen amb la seva realitat. Han estat testimonis de les injustícies, la incomprensió, l’ofec econòmic en què els vol tenir sotmesos l’Estat espanyol. Tot això fa temps que ho saben. I segon, i molt important, aquesta mateixa gent -catalana que no era independentista, castellanoparlant o estrangera resident...- també és gent que confia en els catalans i en la seva manera de veure el món i de fer les coses. Confia en les seves capacitats com a poble, amb la seva fermesa i claredat per tirar endavant. És gent que confia en la societat catalana, i en les seves organitzacions civils i els seus representants legítims. I aquests són dos nous factors que pas a incloure a la llista de motius d’aquest augment de l’independentisme.

Ja tenc moltes notes i apunts presos. Reflexions, processos, tasques, possibles formes d’organització, mirades, consideracions, paraules... per a quan el poble de les Illes Balears també vulgui iniciar el seu procés per poder exercir el dret a decidir i iniciar el camí cap a la independència, si així ho decideix de forma majoritària, pacífica i democràtica.