algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

República catalana i reacció espanyola

La reacció de Rajoy, amb declaració institucional inclosa, a l'anunci de la declaració de la majoria del Parlament de Catalunya que ha de marcar l'inici del procés constituent d'una república independent, ha estat el preludi del que serà una campanya electoral i una gestió posterior, governi qui governi, marcada per allò que el professor Ramón Cotarelo anomena ja la revolució catalana, que podria acabar sacsejant Espanya. I sort que només era l'esborrany d'una declaració política que encara ni tan sols s'ha produït!

Si lamentable ha estat la reacció de Rajoy i del PP (tot i que previsible, vists els antecedents), més lamentable em sembla la d'un ambigu Pedro Sánchez, que ahir mateix va defensar una reforma constitucional «light» alhora que s'apuntava a l'amenaça d'aplicar les lleis «fins a les darreres conseqüències»... Què vol dir, això? Novament, tornam als orígens: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya validat en referèndum en el seu dia. Els problemes o conflictes polítics no s'arreglen ni amb sentències, ni enviant els tancs (com a qualque moment donat sembla que insinuen els esmentats i algun altre candidat de laboratori, com és el cas de Ciutadans). Potser la declaració que pugui aprovar en el seu moment el Parlament català no sigui tampoc la solució, però queden massa escenaris alternatius davant el mur contra la diversitat i la pluralitat que ha esdevingut l'estat espanyol?

Si l'única opció que s'ofereix als catalans i catalanes per part de PP, PSOE i C'S passa per renunciar al que són i sobretot, al que puguin ser, quina sortida queda? Pot ningú negar el dret a somiar que representa en el cas català l'exercici ple del dret a decidir? L'obvietat de les respostes ens indica que la qüestió catalana marcarà malauradament l'actualitat política espanyola i acabarà impregnant també la realitat illenca, deixant potser en un segon pla qüestions probablement més prioritàries.

La qüestió és: i a les Illes, a tot això, què? Idò jo crec que a les Illes allò que hem de fer és observar amb interès, sense seguidismes fàcils ni d'una part ni de l'altra, i aprendre d'un procés, el català, on els polítics van a remolc de la gent, i allò que es defensa és sobretot el dret de la gent a decidir el seu present i el seu futur: a fer democràcia. El problema és que s'enfronten a un Estat oligàrquic amb unes estructures de poder que es mantenen gràcies a l'absència d'una democràcia plena com la que aspiren a construir la majoria dels catalans i catalanes. I aquesta virtuositat és la que acabarà fent que personatges com Mas (convertit en màrtir gràcies a... Espanya!) quedin superats per la voluntat d'un poble que no està disposat a renunciar ni als seus drets ni als seus somnis.

I d'això és del que hauríem d'aprendre: a construir un procés propi, en clau d'illa i d'illes, que posi en evidència que d'aquesta crisi-estafa no sortirem si no ens alliberam del doble espoli que patim: el de les oligarquies locals emparades per l'Estat i el d'un estat parasitat per les oligarquies que administrativament ens considera una província i políticament una colònia. Aquest és el cercle viciós que als illencs ens converteix, pel que fa a drets i serveis públics, en ciutadans i ciutadanes de quarta categoria d'un estat ranci i decadent i darrerament, una mica nirviós, que prohibeix que es posin urnes de cartró al carrer però convoca eleccions generals en vísperes nadalenques...Això sí: sempre complint estrictament amb els procediments establerts. És el que tenen les lleis que uns i altres invoquen per tornar a un ordre que mai no tornarà: que s'han aplicat, s'apliquen i s'aplicaran a conveniència, fins que algú digui basta.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa mes de 8 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:0menosmas
Per Marta, fa mes de 8 anys

MALLORCA and BALEARIC ISLANDS ARE NOT CATALUNYA AND THE INVENTED PASSTISSOS CATALANS ...!!!! ARRUUUIX DE CA NOSTRA ..!!!

Sempre Mallorquins i Balears Catalans ni de Conya..!!
BARCOOOO ...!!!

ESpanya ens ROBA..!!!
ah ah ah.. millor .. MAFIA PUJOL ENS ROBA ..!!!

Valoració:-4menosmas
Per TSF, fa mes de 8 anys

Sr. Palmer, solament llegint la primera frase del seu comentari, clarament ofensiva cap a la meva persona.
No tinc mes remei que donar-li les gràcies, perquè encara que suposo que no era la seva intenció, amb les seves paraules no ha fet mes que donar-me la raó del que jo comentava en relació a la notícia.
"Que el respecte i la comprensió brillen per la seva absència".

Valoració:4menosmas
Per palmer, fa mes de 8 anys

TSF.

A.- Un servidor antes de casarse con una catalana, lo pensaría tropecientas veces.

B.- O sea que Vd. vive en Mallorca, o sea que vive en España.

C.- Servidor, como mallorquín no tengo muchas ganas de vivir en Cataluña, pese a las cualidades que se puedan tener allí.

D.- Me parece muy bien que Vd. sea catalana y ame a su tierra a su cultura y a sus gentes. Pero no olvide que los mallorquines pensamos igual y que no queremos ser catalanes de ninguna manera. Que nos dejen ser lo que somos: mallorquines y españoles. ¿Que no gusta lo que digo?. Lo siento de verdad. Un saludo.

Valoració:0menosmas
Per Espanya fot el camp, fa mes de 8 anys

catalans, valencians i balearics som simplement germans
els espanyols son una infecció a les nostres senyes culturals, socials i democratiques
no aporten res, tan sols "cuentos chinos" per viure sense fotre un pal al aigua, teme en el que si son experts

Valoració:13menosmas
Per TSF, fa mes de 8 anys

Sóc catalana i visc a Mallorca des de fa 34 anys, estic casada amb un mallorquí, el meu marit i jo sempre havíem estat mes o menys d'acord en qüestions polítiques, però jo sempre m'he sentit catalana perquè se'm va educar en l'amor a la meva terra a la meva llengua i a la meva cultura i em sento molt orgullosa de ser catalana.
Des de fa un temps, ja amb l'estatut d'autonomia de Catalunya i tot el procés independentista, a la meva casa políticament les coses han canviat i hem pres diferents posicions, jo em declaro independentista i dono suport al meu poble i el meu marit s'ha posicionat en la unitat d'Espanya i en la il·legalitat del que s'està fent a Catalunya, no puc negar que hi ha moments de convivència complicats, el respecte mutu en aquests moments és fonamental.
La conclusió és, que si això està passant a nivell familiar, que es pot esperar del que està passant a nivell estatal, on el respecte mutu i la comprensió brillen per la seva absència.

Valoració:9menosmas
Per AntoniRamisCaldentey, fa mes de 8 anys

Totalment d'acord, David. És així. I les persones que s'hi oposen ho fan amb afirmacions que no són arguments, ni raons, ni explicacions. Sols, com sempre, afirmacions enganyoses incertes propagandístiques.

Arriben tard. La independència del poble català, des dels resultats de les darreres eleccions plebiscitàries catalanes, respecte de l'actual estat espanyol és un fet.

I la falacia de la majoria d'escons, però no majoria de vots,... Què vol dir, que cap de les lleis aprovades en el Parlament amb els vots únicament de la majoria absoluta del pp té cap vigència per que el pp té majoria absoluta d'escons, pero no majoria absoluta de vots?

Deu ens guard d'un ja està fet. Ara el retorn de Catalunya a l'Estat espanyol sols es pot fer mitjançant un referendum o unes eleccions plebiscitàries catalanes que així ho indiquin. I tampoc es pot aplicar cap artícle de la Constitució espanyola que permeti suspendre l'autonomia catalana. Catalunya ja no és una Autonomia espanyola. És una soberania catalana.

Valoració:15menosmas
Per desperta ferro, fa mes de 8 anys

aixo es el que mes por els fa, una confederacio dels paisos catalans, quina nacio podria eixir de tot asto! cuan el principat, les illes i el pais valencia s'ajunten.

Valoració:22menosmas
Per Unaperaqui, fa mes de 8 anys

Es pot dir més fort però no més clar. Així és!

Valoració:10menosmas
Per spain is pain, fa mes de 8 anys

Excel·lent article. El que no dius però vols dir és que necessitam l'alliberament del nostre país.
La resposta seria una República Federal Catalana.

Valoració:31menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente