Aquest és el lema que presideix les concentracions contra la violència masclista. Quants articles he fet sobre aquest problema social? No ho sé, molts. Sembla un monotema, una reiteració, que sempre és el mateix... i a pesar d'això resulta que continua essent actual.
Aquesta penúltima setmana d'octubre, la del canvi d'hora, hem conegut tres assassinats més, les víctimes dels quals eren dones. Na Cèlia, de 38 anys, a Pontevedra. Una dona finlandesa, no diuen el nom els diaris,de 36 anys a Fuengirola, Màlaga. Na Iris, 35 anys a Sta Cruz de Tenerife... en total set dones mortes en el mes d'octubre. Mateixa xifra que el juliol. Sumen 39 de tot l'any, segons les estadístiques oficials.
El dissabte 24 d'octubre a la plaça d'Espanya de Palma, un acte amb sabates vermelles, símbol de les dones assassinades. El mateix dia, a Sa Bassa de Manacor, a les 12, concentració pel mateix motiu.
El proper 7 de novembre es vol fer una gran concentració a Madrid, de caràcter estatal, que sigui un clam, un crit contra tanta, tanta violència masclista.
Què més hem d'afegir? Hem de reiterar que continuen essent unes mobilitzacions convocades per les organitzacions feministes, amb presència majoritària de dones conscients, solidàries. Encara són poquets els homes presents. La mateixa setmana, hi hagué la concentració d'homes contra la violència, per la igualtat, a Ciutat. També minoritària.
Hem d'insistir, el masclisme, el patriarcat, és propi d'homes arrelat durant segles i segles de domini sobre les dones. Els homes conscients, igualitaris, anti-masclistes, han de fer més passes endavant, han de ser més bel·ligerants, han de mostrar-se actius i ferms defensors de la igualtat, contra la violència.
Les dones som les víctimes. No morim, ens maten. No és un lema més, una frase publicitària. És ni més ni menys que la realitat, la crua i dura, la de cada dia per tantes dones que no denuncien, que no tallen les relacions suposadament amoroses, dones de totes les edats, de tota condició social, de tots els llocs de la geografia.
I continuam amb els mites de l'amor romàntic com a coartada per tanta gelosia, tanta dominació. Una bona amiga me fa arribar aquest final d'una cançó del famós Alejandro Sanz:
"Pero es que eso es así, a que no me dejas... A que aunque tu quieres, mira niña, no me dejas... Música d'ara, que entusiasma a molta gent jove. No me deixes, malgrat tu vulguis, nina -sempre infantilitzant les dones- no me deixes... No val la teva voluntat, només la meva, t'estim tant!!
I ara que entrarem en campanya, o millor, pre-campanya electoral i d'aquí dos mesos les votacions, observeu i analitzeu els programes, els missatges, les actituds. Serà present aquest problema social? Veurem homes conscients, igualitaris, solidaris, anti-masclistes com a candidats?
Les dones fem passes endavant, aconseguim ser visibles als àmbits públics, de representació política, de direcció empresarial, de representació sindical, o d'altres entitats, veïnals, ecologistes, solidàries, del tercer sector... Els homes que ja hi són ara convé que facin una passa més. No ens conformem en tenir-los al costat. Demanem-los que facin la passa de tenir present sempre el problema social del masclisme, de la violència que mata dones. En els seus discursos, en les seves actituds, en els seus missatges.
Si no és així, no aconseguirem que aquest problema social figuri a la nomenada agenda política, això és en les prioritats a solucionar.
