Aquesta setmana va tenir lloc la signatura de l'acord per part de la Conselleria d'Educació i els Comitès de Vaga de l'STEI i CCOO. Des de les eleccions va ser evident que tant la Conselleria com aquests sindicats tenien pressa per tancar la negociació, encara que fos amb un mal acord. A un bon grapat de temes la posició del govern no s'ha mogut des del principi de la negociació i en alguns fins i tot la proposta inicial era més satisfactòria que la de l'acord signat. El que han fet de forma vergonyosa tant l'STEI com CCOO és legitimar la prolongació de les retallades en educació. Cap sorpresa, aquests sindicats al seu moment ja van convocar la vaga indefinida més per pressió dels docents, autoorgantizats en l'Assemblea de Docents, que per convenciment. Tant l'STEI com CCOO formen part del moribund règim del 78, sindicats subordinats a la política, professionalitzats i on els seus dirigents fa temps que vam perdre contacte amb la realitat de les aules i els treballadors que teòricament defensen. La progressiva pèrdua de suport d'aquestes velles formes ja va ser evident a les darreres eleccions sindicals quan l'STEI va perdre 6 representants i CCOO dos representants. Mentre que els sindicats nous, sorgits a partir de la vaga indefinida de l'Assemblea de Docents, es van convertir en la segona i tercera força sindical; Alternativa i UOB (Unió Obrera. Però la pèrdua de suport dels sindicats del règim encara és més evident quan comparam la seva activitat i suports dins els centres en el dia a dia on l'Assemblea de Docents s'ha convertit en el referent i revulsiu dels docents. És evident que Govern, STEI i CCOO van de la mà intentant tancar en fals el conflicte de l'educació i actuant de taps davant de mobilitzacions que qüestionen la seva hegemonia.

Per altra part a les negociacions i a la signatura de l'acord ha estat evident el menyspreu de la Conselleria d'educació al comitè de vaga de l'Assemblea de Docents, cosa que no m'ha sorprès. El PSOE és pare del règim del 78 i fa anys que viu instal·lat en la mentida de ser alternativa a si mateix, sense canviar res més que les formes, el missatge o les cares... Ara toca parlar d'assembleista, de primàries, de transparència.... "Canviar-ho tot perquè no canviï res". Sí que em resulta més preocupant l'actitud del seu soci de govern, MÉS on crec que conviuen polítics amb actituds molt similars a les del PSOE amb persones que jo pensava que serien capaços de fer alguna cosa més que acomodar-se als esdeveniments i que ara el millor que podien fer és cremar les seves samarretes verdes. Van omplir els programes electorals de promeses, tothom s'escandalitza quan surten els resultats del fracàs escolar a les Balears o els diaris s'omplen amb titulars de l'informe PISA... Però a l'hora de la veritat els pressuposts d'educació no arriben ni a la meitat del 7% proposat per la UNESCO i és que en realitat l'educació els interessà un rave.

El portaveu del Govern, March Pons, va afirmar que amb la signatura de l'acord, la vaga indefinida quedava desconvocada. En la mateixa línia que ja van fer Joana Maria Camps i Guillem Estarelles, quan feien com si l'Assemblea de Docents no existís. Però els propers 14 i 15 d'octubre els docents expressarem la nostra opinió sobre les propostes de la Conselleria, per què els que no formam part del règim del 78, ni vivim del partit o del sindicat, no ens acontentam en votar una vegada cada quatre anys uns representants.

Abans del seu triomf a les eleccions de 2007 els partits que després van governar ,al segon Pacte de Progrés, es van manifestar i donar suport a la mobilització popular contra la construcció de Son Espases... Després de les eleccions van renunciar a les seves promeses i van ser capaços de desmobilitzar a la gent. Només uns centenars ens vam manifestar davant el que era, és i serà una vergonya. Ara esper que si bé els nostres governants no han après res d'aquella experiència nosaltres sí que ho hem fet i mantenim la nostra mobilització. No podem acceptar perllongar retallades que per exemple permeten que un 61% d'unitats a Educació Infantil superen les ràtios legals.