La tàctica, dels partits i moviment social a favor de la independència, d'utilitzar l'única eina legal que els ha deixat la limitada democràcia formal que patim i convertir unes eleccions municipals en unes eleccions plebiscitàries o constituents han estat un gran èxit. Les declaracions de què aquestes només eren unes eleccions autonòmiques es van diluir ràpidament, aquestes han tingut un seguiment tant estatal com internacional molt important i la participació electoral d'ahir va batre records. No obstant tampoc es pot oblidar que en unes eleccions tan importants com aquestes més d'un milió de votants han optat per l'abstenció (aquest número només el supera "Junts pel Sí") i no crec que es tracti d'un èxit de les propostes abstencionistes llibertàries. Resta molta de feina a fer en conscienciació i mobilització.
Ahir els mateixos partits que negaven que aquestes eren unes eleccions plebiscitàries, i que s'han negat a fer un referèndum contaven vots en aquest sentit i a més a més ficaven dins els vots del NO als de "Sí que es Pot" quan és evident que aquesta candidatura defensava una tercera línia que no era No ni Sí sinó a favor de fer un referèndum. Per altra part "Junts pel Sí" que sí que es presentava a unes eleccions plebiscitàries ara té més interès a contar escons que vots. L'opció independentista ha guanyat en escons 72 de 135, i en vots també ha guanyat als partits del No, però no ha superat el 50% dels votats, i com va reconèixer Quim Arrufat, el dissabte a l'acte de Ciutat, organitzat per la CUP de Palma, i ahir; això dificulta el reconeixement internacional del procés i la declaració unilateral d'independència immediata, però evidentment no aturarà el procés com els agradaria als que negaven que aquestes eren unes eleccions plebiscitàries. Les eleccions no són una pista d'aterratge, són una pista per enlairar.
Artur Mas no serà President, tema que semblava que era i és la màxima preocupació per alguns. Per ser President necessitaria els vots de la CUP-Crida Constituent i aquests han dit per activa i passiva que no votarien a Mas com a president i si alguna cosa distingeix a la CUP, és complir la seva paraula. Per altra part això no és major problema; entre Artur Mas i Antonio Baños hi ha una amplitud ideològica molt gran i no crec que el problema sigui trobar una persona de consens per posar-se al davant del full de ruta independentista.
Estic molt content que les bases de la CUP-Crida Constituents tinguin la clau del que pugui passar a partir d'avui. Un partit municipalista que es va presentar per primera vegada al Parlament de Catalunya fa tres anys i va obtenir tres diputats ara amb 10 diputats és una força decisiva. Un partit anticapitalista, que aposta clarament per la ruptura del règim del setanta-vuit, i que té el projecte d'una República Catalana amb plena sobirania econòmica i política, amb unes institucions basades en l'exercici d'una democràcia radical i popular, que permeti la intervenció directa de la gent en la definició i gestió de tot. Els que es demanen que farà o deixarà de fer la CUP-Crida Constituent, només han d'anar a la seva pàgina i llegir el seu full de ruta. La independència només es pot assolir amb un gran suport popular i aquest només es pot tenir si les classes populars veuen que la independència és pràctica i canvia realment les coses. Per això entre els seus cinc punts irrenunciables a l'hora de negociar qualsevol pacte de governabilitat hi ha un programa d’emergència social que prioritzi l'aturada dels desnonaments, dels acomiadaments i de les retallades i les privatitzacions per sobre del pagament del deute; així com la gestió pública de tot l'ensenyament, la sanitat, justícia, obra pública i que instauri la Renda Garantida Ciutadana. També és irrenunciable impulsar un procés de desconnexió nacional i popular amb l'estat espanyol i la Unió Europea sobre la base de la suspensió de l'aplicació de tota la legislació estatal i de la Unió Europea lesiva per les classes populars i articular un programa per garantir que el procés tingui un caràcter autoorganitzat i popular.
Com ja preveien Anna i Quim el dissabte a Ciutat ara esperen dies apassionants i durs per la CUP- Crida , amb una Convergència "gent d'ordre" que ho vol tenir tot controlat, negociat i endreçat segons el seu criteri, que coincideix amb les estructures capitalistes de dominació política, econòmica i militar actual que no respecten la democràcia i que han aplicat brutals retallades als drets socials, polítics i econòmics dels ciutadans. Caldrà veure ara quin és el posicionament d' Esquerra i els moviments socials que anaven a la llista de "Junts pel Sí", i en aquest sentit la mobilització popular tindrà un paper fonamental.
Tot és possible per un futur diferent que pot començar avui.
Apunts del dia després
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
ya estamos haciendo trampas porque no nos salen las cuentas.... ummm niños malos!!! no se puede contar _ahora_ a Si que es pot como neutrales cuando los habéis despreciado por españolistas, botiflers y mas lindezas. Ahora cuando nos conviente cuadramos las cuentas de otra manera. Oye, y por qué no os apuntáis también la abstención? Dais pena.
No ès lo mateix unes eleccions plebiscitàries que un plebiscit.
A un plebiscit només hi ha dues opcions: Sí o No
.
Aquestes eleccions plebiscitàries passades se ha definit que hi ha un Sí de 47'76%, un no de 25'42% i un tercer bloc condicionat que suma 26'82%.
Si hagués estat un plebiscit el resultat com a mínim hagués estat per amunt del 53% del Sí.
Se ha de definir lo que votaria aquest tercer bloc i el possibles abstencionistes devant un plebiscit.
Respecte al recompte de vots escons no puc dir res més o diferent del que ja dic a l'article.
"Castella mos roba" no estic d'acord, no hi haurà independència sense suport i mobilització popular i aquest no existirà si el poble no ve un canvi de bons i de veres a les seves vides. Una cosa no va primer que l'altra s'han de fer al mateix moment.
Aclariment : el segon si, ès el de Espanya, o sigui el no de Catalunya.
Anàlisis, valoracions, teorias, hipótessis,etc.etc. digueu el que volgueu, per jo i molte gent el vots de Si quesPot, no es poden contar ni al si, ni al no, avui dematí he sentit el sr.Rabell diguent : a la campanya "eram" independentistes, ara "som" unionistes, fèis deduccions, com tambè en podeu fer de aquestas dades, el SÍ guanye a 907 municipis de 942, el SÍ guanye a 35.
Salut, i ara sí que es posará en marxa la República Catalana, ¡ visca Catalunya, visca els catalans i els que si senten !
Som i serem, tant si es vol, com si no es vol.
Lo que vol fer la CUP, només se podrà realitzar després de la independència.
Primer se ha de guanyar la independència.
No, Nin. Per molt de greu que ens sàpiga, els independentistes no tenen la majoria. Han guanyat en escons, per aquest sistema tan rar de comptar en el repartiment de representants, però "plebiscitàriament" han perdut. No hi donem més voltes.
La questió és que l´independentisme té la majoria..., i des d´ara es veuran coses inusuals. Per exemple negociar quelcom semblant a una independència!
Castella mos roba no li veig massa sentit a continuar un debat sobre el recompte de vots. Tant abans de les eleccions com avui mateix la CUP ha estat prou clara.
"El cap de llista, Antonio Baños, ha reconegut que "el plebiscit no s'ha guanyat" i que, per això, la CUP descarta ara per ara proclamar una declaració unilateral d'independència al Parlament. Sense un mandat clar hi ha coses que no es poden fer. Ara queden coses igual de trencadores, com engegar un procés de transformació constituent".