Barrines i negocis

La tradició i la saviesa mallorquina diu que,  per a que hi hagi una bona barrina, algú –un dels dos– ha de sortir barrinat. Jo no hi estic gens d’acord amb aquesta idea. Ben al contrari crec que en la immensa majoria dels negocis  o intercanvis els dos en surten afavorits i contents. És el que he fet jo aquesta setmana. Tenc, com segurament ja sap la majoria dels meus sofrits  lectors,  una poltra a la que en honor a Ramon Llull –lo Foll– he posat de nom Folla, posat que tots el cavalls de trot nascuts aquest any a Mallorca el seu nom ha de començar per F . Na Folla estava  fins ara a Can Shane en companyia de na Cristal i na Deninet. Aquestes dues egües han partit cap a Manacor per començar els entrenaments a les ordres d’en Jaume Fluxà, i na Folla, en conseqüència, ha quedat tota sola i desconsolada, i jo  no volia que passàs cap nit tota en solitud . Aquest sentiment ha estat el motiu –o l’excusa– que m’ha dut a adquirir una companya per a na Folla. Crec que no cal que vos digui que la meva nova poltra és també alatzana, però molt més clara que na Folla. Per adquirir-la he hagut d’entrar en negociacions amb en Jesús Ferriol tot dient-li que posat a vessar la sang preferia que em clavàs la ganiveta una amic que un desconegut. Varem arribar, després d’una entretenguda conversa, a un acord que crec que ha estat satisfactori per a les dues parts.  Jo no li vaig dir però vaig pensar que si me’n hagués demanat el doble del que em va demanar també li hagués comprat. Estic igualment convençut que probablement per la meitat del que li vaig pagar també hagués pogut comprar la pollina de color de mel. El dos varem creure que fèiem un bom negoci i quedarem contents i  més amics que abans