algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Desconcertats

A finals del segle XIX la Institució Lliure d'Ensenyament va engegar un programa d'educació que per desgràcia encara avui en dia sembla innovador; rebutjaven els exàmens, els llibres de text, les lliçons magistral, els càstigs corporals, criticaven l'aprenentatge merament teòric i memorístic, defensaven una nova concepció de la classe com a lloc de convivència entre l'alumne i el professor... i l'establiment de la coeducació. Amb totes aquestes idees Guillem Cifre de Colonya l'any 1879 va fundar la Institució d'Ensenyament de Pollença, la primera escola laica i que practicava la coeducació a Mallorca. Els seus adversaris, sobretot la jerarquia eclesiàstica, anomenaven a aquestes escoles "bisexuals" i predicaven contra les mateixes intentant "salvaguardar l'ànima pura de la dona espanyola". Ara en ple segle XXI A Guillem Cifre el desconcertaria saber que l'Estat i els governs autonòmics dediquen uns 4.300 milions d'euros anuals a finançar els centres concertats de l'església catòlica i que cap govern s'ha plantejat fer un pla per anar eliminant concerts i arribar a una educació pública i laica.

Dins l'educació pública l'educació mixta, que no és el mateix que coeducació que defensa un model comú pels dos sexe, va anar avançant lentament a partir de principis del segle XX, en moltes ocasions més per motius econòmics que per convenciment pedagògic. A l'educació mixta nins i nines anaven junts a classe però amb currículums diferents, les dones havien de ser bones mestresses de casa.

Va ser durant la II República quan es va començar a introduir la coeducació a l'educació pública, no es tractava només d'introduir a les dones en una estructura escolar creada segons paràmetres masculins sinó que es reclamava una profunda transformació del sistema escolar. La pedagoga menorquina, Margarida Comas i Camps, primera dona professora de la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona, amb vinculacions amb la Institució d'Ensenyament de Pollença, va ser una de les principals protagonistes en la introducció de la didàctica de les Ciències a Espanya. Gran defensora de la innovació pedagògica i la coeducació va publicar "La coeducació dels sexes" l'any 1931 que va ser la primera reflexió teòrica escrita que argumentava els beneficis de la coeducació i la convivència de nens i nenes dins de l’escola com a camí per facilitar una relació adulta de més igualtat. Per a ella, la coeducació no consistia en una simple integració de la dona en el model escolar masculí, sinó en crear un sistema nou, fruit de les aportacions tant del model femení com del masculí, per tal de suprimir les tradicionals diferències curriculars habituals en l'ensenyament separat de nens i nenes. La defensa de la coeducació portava implícit un canvi substancial en el paper tradicional de la dona com a esposa i mare, i això suposava una important alteració de l'ordre social establert difícil d'acceptar per la majoria.

L'any 1934 l'anarquista Miquel Buades va ser un dels fundadors de l'escola Decroly de Campanet, una escola innovadora i en regim coeducatiu pionera de l'estat espanyol.

Amb la guerra civil en Miquel Buades va ser empresonat, i na Margarida va partir cap a l'exili a Londres. Els llibres de na Margalida no només van ser prohibits sinó que van ser cremats a la Plaça Major de Pollença, no només es tractava de cremar els papers sinó també la seva memòria i la renovació pedagògica que representava i que no ha estat recuperada fins fa pocs anys. A Londres Margarida es va fer càrrec de l’educació dels nens i nenes refugiats. Ara li desconcertaria veure com tracta la Unió Europea a refugiats com va ser ella i milers d'espanyols durant la guerra.
La dictadura franquista va suposar el retorn a les pràctiques de segregació i exclusió i 'escolarització mixta va ser prohibida A Margarida Comas i Miquel Buades els desconcertaria saber que al segle XXI un govern va cedir, a preu de patató, terrenys públics en una zona destinada a empreses tecnològiques i lluny de cap nucli de població a una institució masclista i segregadora amb funcionaments propis d'una secta com és l'Opus Dei per fer dos col·legis segregats i que a més a més es va comprometre a subvencionar fins al curs 2018-19.

I aquesta legislatura el pollencí conseller d'educació Martí March a qui desconcertarà?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pepe, fa mes de 7 anys

En quins estudis pedagògics fonamentes les teves afirmacions "Castellla..."

Valoració:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

Eren experiments.

Ara se sap que ès millor a l'ensenyament primari la segregació: sexes, llengües, races, etc.

A l'ensenyament secundari ès millor la integració.
El defecte del batxillerat era que tenia una secció per llletres sense ciències.

Valoració:-4menosmas
Per Pepe García, fa mes de 7 anys

Doncs sí, hi ha temes com aquest en els que no només s'ha avançat sinó que s'ha retrocedit clarament i no hi ha perspectives de canvi.
En un país democràtic hauria d'existir una sola xarxa educativa , pública, laica i oberta com tenen la gran majoria de països europeus.
La mitjana europea de l'alumnat escolaritzat en centres públics és del 90 %, mentre a l'Estat Espanyol no arriba al 70% i , en ciutats com Barcelona , és només d'un 40 %. I , de fet, els països que tenen millors resultats escolars , com ara Finlàndia, tenen un sistema públic que escolaritza al 97% del seu alumnat.

Valoració:6menosmas
Per Por, fa mes de 7 anys

Sembla que s'ha avançat molt poc, en tot això, i les perspectives d'avanç són molt magres. No sé si és perquè encara n'hi ha massa que tenen por que en Franco ressuciti i ells, si hi són a temps, hagin d'emigrar amb un peu davant l'altre com varen haver de fer tants de mestres d'idees progressistes entre els anys 36 i 39. La por d'aquells anys encara no està extingida.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente