algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.57°
16°

Les dificultats per arribar a la paritat

Aquests dies d'agost hem viscut polèmiques a la premsa sobre els nomenaments de les persones que assessoren els nostres representants polítics. No afegiré res més d'allò que encertadament va reflexionar na Nanda Ramon en aquest mateix mitjà digital, el diumenge.

També aquests dies es parla de les dificultats per arribar a la paritat en els càrrecs dels nous gestors. El govern de la primera Presidenta és de sis homes i quatre dones, aconsegueix allò que recomana la llei orgànica de l'any 2007, no la paritat del cinquanta per cent que reflecteix la llei electoral autonòmica del 2002, cremallera.

Després dels Consellers i Conselleres vénen els alts càrrecs, direccions generals, gerències... aquí ja no s'aconsegueix ni tan sols el 60­-40 del govern. Constatam una vegada més que no és fàcil aconseguir la presència de les dones en les institucions públiques, en el mateix percentatge que hi són presents a la societat.

Sabem que hi ha incomprensió per part de molts companys que veuen exagerat haver de dur la paritat als càrrecs polítics. Encara hem de recordar massa sovint que les dones som el 52% de la població, per tant, és just ser­-hi presents també als llocs de representació política. Com als llocs de representació sindical, o de representació social, a les juntes directives de les empreses, als consells d'administració, als comitès d'empresa, a les associacions de veïns, de propietaris, d'organitzacions no governamentals, de pares i mares d'alumnes, de clubs esportius diversos...i tantes altres compuguem pensar.

Hauria de ser així, i no ho és. La presència de les dones en igualtat de condicions en aquests llocs que ara ennumerava té moltes més dificultats que la presència dels homes. Una d'elles, el temps, bé preciós que pots gaudir si tens solucionat altres aspectes, per exemple, el repartiment en les tasques domèstiques en corresponsabilitat de tots els membres de la unitat familiar. O altres com les capacitats, a les dones se'ls demanen més del doble que als homes. Han de vèncer altres dificultats, han de donar la passa endavant i saber que entren en un món competitiu on elles han de ser el doble de fortes. Se'ls ha considerades sempre les febles, han de ser iguals que els considerats els forts.

I no parlem de les dificultats d'ésser observades de manera diferent per part dels mitjans de comunicació, per exemple. Destaquen aspectes superficials, com la manera de vestir, d'estar, les relacions personals, familiars, cosa que no se'ls ocorre en els homes.

Hi podem afegir, a més, la baixa auto­estima que pateixen algunes dones, que impedeix massa vegades donar la passa endavant a l'hora de proposar­-se com a directora d'un centre educatiu, o presidenta d'una associació, o delegada sindical, o... pensen més en les dificultats a vèncer, les dobles jornades a fer, que en valorar les seves capacitats i creure's que poden fer­-ho com a mínim igual o millor que altres competidors.

I a més de totes aquestes dificultats hem de recordar dia si i l'altre també que tenim dret a ser­hi. Que no és un regal, ni una concessió. Sembla que ja està superat, que és innecessari recordar­-ho, però la realitat ens mostra que no és així.

Constatar la realitat, parlar-­ne, fer veure les contradiccions és el camí per superar­les, per avançar en el camí cap a la vertadera igualtat de dones i homes, en tots els àmbits, en el de les relacions de parella, i en els de representació o de participació.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.