El president del PP a les Balears, Miquel Vidal, ha recuperat aquella vella divisa sobre la dona del Cèsar i ha proclamat que els polítics no només han de ser honrats, sinó que també ho han de semblar.
Fer el simple exercici de repassar als noms de les persones que l'han precedit en el càrrec, escarrufa.
Obviament que els polítics han de semblar honrats. I per descomptat que han de ser-ho.
La reunió antiètica i antiestètica entre el Ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz i el pressumpte autor d'un dels robatoris més grans de la història d'Europa, Rodrigo Rato, explica perfectament com funcionen l'Estat espanyol i les famílies que el governen des de fa segles.
Si de veritat el tan esmentat "Estat de Dret" funcionàs, Fernández Díaz faria dies que hauria estat cessat.
Cessat per en Rajoy, es clar, però, i al president del Govers Espanyol qui el cessa? No em puc creure que la trobada es produís sense es coneixement de D. Mariano, es mes, estic convençut de que va ser ell que la propicià.
Es clar que vivim a un país a on es juga a tenir un Estat de Dret, però com a tal formalment no existeix. Sense Estat de Dret no hi ha democràcia, per això el Sr. Rajoy es mostra tan menyspreador davant els medis de comunicació, no té cap respecte capa el ciutadans, però no m’estranya, la corrupció lis vessa per tot i encara son els primers en intenció de vot. Es pot tenir cap mena respecte per un electorat així? Es tan sols una pregunta retòrica sense ànim de ofendre ningú. Es clar que cadascú te dret a votar a qui vulgui, corruptes inclosos, però penso que patim un síndrome d’Estocolm generalitzat que explicaria moltes coses, com la de permetre que gent d’un nivell intel·lectual y ètic tan baix arribin a on arriben pel simple fet de fer-se polítics. Amb un electorat incondicional pots fer el que vulguis, fins i tot insultar-lo.