algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Creix o baixa, l'ús del català?

M’ha sorprès veure a diversos titulars de diaris (i d’altres mitjans de comunicació) que, segons el darrer Informe sobre els usos lingüístics als territoris de llengua catalana, l’ús de la llengua pròpia (és a dir, del català) hi està baixant. L’Informe, en si, coordinat a les illes Balears pel professor de l’UIB Joan Melià, no diu exactament això. Però resulta difícil, des d’una perspectiva mediàtica, entrar en determinades subtilitats.

Analitzem-ho. L’Informe diu que durant els darrers deu anys el percentatge de ciutadans de les illes Balears que usen habitualment la llengua catalana ha baixat. Però, al mateix temps, deixa ben clar que hi ha prou més catalanoparlants avui que no fa deu anys. Fa deu anys parlaven català com a llengua habitual un 45% dels ciutadans de les nostres illes, mentre avui el tenen com a primera llengua un 37%. Ergo, n’hi ha, en termes percentuals, un 8% menys. Però llavors hi havia un 15% d’estrangers i ara n’hi ha un 22%. Un 7% més. I l’augment vegetatiu de la poblacio ha estat de més de 150.000 persones. Per tant, és obvi que avui hi ha més catalanoparlants que no hi havia fa deu anys.

I, a més, aquests ciutadans tenen, en termes generals, un coneixement millor de la llengua catalana. Fa deu anys sabien parlar català un 74% dels ciutadans del nostre país pluriinsular i ara en saben parlar un 80% (augment d’un 6%, malgrat tots els malgrats). I llavors hi havia un 47% que el sabien llegir i ara són el 60%).

Amb aquestes dades, si puguéssim analitzar, posem per cas, el nombre de converses que hi ha en català diàriament a les nostres illes, o els papers que s’hi escriuen (a nivell privat i a nivell relacional amb d’altres persones), o els llibres que s’hi llegeixen, la cosa no tendria color: l’ús del català deu haver augmentat sensiblement (i em cenyesc només a les dades que hem extret de l’Informe sobre els usos lingüístics, en l’apartat que fa referència a les illes Balears).

D’altra banda, la salut social de la llengua no es pot mesurar a través de dades estadístiques basades en qui la té com a llengua materna o en qui la té com a llengua d’ús més habitual. De fet, a les illes Balears hi ha hagut un canvi poblacional d’unes dimensions tan extraordinàries que més de la meitat de la població ja no la té com a primera llengua. I això no ocorre perquè els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers hàgim deixat d’usar la nostra llengua o de transmetre-la generacionalment, sinó perquè s’ha produït (i beneïda sigui!) una diversificació de la població del país.

No he vist cap diari (ni cap altre mitjà de comunicació) fent-se ressò de la disminució del percentatge d’ús del castellà a Madrid (tot i que també resulta d’allò més evident). Fa un parell de dècades, el castellà era la llengua pròpia de més del 90% de madrilenys, mentre que ara amb prou feines ultrapassa la condició de primera llengua del 70% d’habitants de la ciutat. En els termes en què ens hi referim a les Illes, amb tota seguretat, l’ús social del castellà ha baixat sensiblement, a Madrid. I la baixada ha estat correlativa a l’increment de l’ús de l’àrab, del tàgalog o de l’amazic, per dir només tres llengües habituals a la capital d’Espanya.

Flaqueja per algun cantó la situació sociolingüística del castellà, a l’Espanya monolingüe? La resposta, òbviament, és negativa. El castellà gaudeix de la mateixa força sociolingüística de sempre, malgrat que en baixi el percentatge d’ús.

L’assignatura pendent, per a la llengua catalana, és aconseguir que esdevengui la llengua pública comuna arreu del país. A una part important de la nació ja s’ha aconseguit (o està en vies d’aconseguir-se). A les Balears, encara, hi som a una distància considerable. Però, precisament per això, i per l’esforç que hi hem d’esmerçar, no ens hem de deixar deprimir per consideracions absurdes com la que comentam. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Dignitat, fa mes de 7 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Som mallorquins, mai catalufos!

Valoració:-16menosmas
Per petricó, fa mes de 7 anys

DICTADURA = IMPOSICIÓ CASTELLANA.

Encara hem de trencar certes cadenes ...

Valoració:7menosmas
Per Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU, fa mes de 7 anys

ESPAÑA Ja patiria i molt si Catalunya aconseguis LA INDEPENDENCIA . Poden dir perderia SU GALLINA DE LOS HUEVOS DE ORO . Gracias a Catalunya España fa moltes coses te diners Si no tingues Catalunya El Govern Espanyol tindria que fer con GRECIA muchos ajustes . no viurien tan be despres .DE aqui que els posi nerviosos la idea que poguin perdre Catalunya .Ja que despres tindrien que puja impostos i iva ..Perderian la porta de Entrada cap Europa ....Defenseu sempre que pogueu la LLengua Catalana regaleu productes ben Catalans SI Teniu Bars i Restaurants cal tinguei LA PRENSA DEL DIA En LLengua Catalana Que molts Bars i Restaurants de Catalunya que la unica Prensa del dia que tenen es tota en Castellà aixis respenten la clientela catalana he i els catalans tontos no protesten callen

Valoració:3menosmas
Per Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU, fa mes de 7 anys

Bona pregunta aquesta , si Creix o Baixa L´ús del Català als Països Catalans . A Catalunya cal dir Baixa i molt l´ús de la nostra LLengua Catalana ...Molts Espanyols Castellans que viuen a catalunya que no la volem ni apendra ni parlar en Català Despres LA Molta Immigració els Immigrants , con ningu els obliga a parlar en Català Nomes aprenen el Castellà. LA LLENGUA CATALANA Corra PERILL DE MORIR de poc ques fa servir i de tenir EL ESTAT ESPANYOL que la vol Eliminar vol acabar amb ella acaba la feina de Franco P.P. y P.S.O.E. = P.S.C., tambe Ciutadans = Ciutadanos Son els encargados de acabar matar la LLengua Catalana .. Cal ser molt Mal Educats els Catalans SI , Cal PARLAR SEMPRE EN CATALÀ A LA GENT .. Qui no la entengui que la aprengui ja seria hora . Cal ser Valents , tenir Collons si anen algun lloc demanar ens atenguin en Català en especial a Catalunya .. Mirar de comprar els Productes que estiguin Etiquetados amb la LLengua Catalana la nostra ..... Comprar LLIBRES I MUSICA EN LLENGUA CATALANA Cal potenciar lo nostra Cal comprar Diaris ques fan en LLengua Catalana es la unica manera de potenciar la presencia de la llengua catalana Deixar de comprar lo Castellà .. CUAN PARLEM EN CATALÀ No canvia al Castellà per què acaba de arriba un Español un Castellà una persona que ens vol parlar en Castellà NO SIGUEN COVARDS NI ESCLAUS DELS ESPANYOLS Aixo de canviar de LLENGUA CATALANA PER LA CASTELLANA Cuan arriba algu que ens parla en Castellà NO ES EDUCACIÓ Es ser tontos es SER ESCLAUS de la llengua Castellana SER ESCLAUS DE ESPAÑA Cal seguir parlem sempre en català arribi qui arribi i parli la llengua que volgui . ES EL QUE Arriba qui sa de adectar a la nostra llengua NO nosaltres ala seba

Valoració:2menosmas
Per Paloma, fa mes de 7 anys

Buena parejita de patéticos losers: cucurrú y Sebastián.

Valoració:0menosmas
Per Racine, fa mes de 7 anys

Espanya, sense els Països Catalans, és un barco sense motor en mig de l´Atlàntic.
Quin futur li espera ! (glú, glú,...)

Valoració:10menosmas
Per pepiño, fa mes de 7 anys

Yo voy por la calle y solo oigo hablar castellano, especialmente entre la juventud. Guste o no.

Si la lengua "propia" de Mallorca es el catalán no es de Mallorca y si es de Mallorca, no es catalan. No se puede bufar y xuclar al mismo tiempo.

Valoració:-6menosmas
Per Cucurrú, fa mes de 7 anys

Ara barataré de llengua.
No comprendo como Mallorquín usa la palabra inglesa "Loser" en lugar de la su querida lengua: "Perdedor".
Tal vez porque toda su vida ha huido antes que pelear.

Valoració:4menosmas
Per Cucurrú, fa mes de 7 anys

La gallina encara escaina.
Tià: Jo veig el problema d'una altra manera: els nins que pujen no tenen cap sentiment d'espanyolitat.
Saben que tenen un o uns avis andalussos, o de Cuenca...
Altres, de Marroc, o de Tensing, o de Bolívia.
Quan la cosa barati, triaran el que més els convengui, i si el convé unir-mos a Catalunya, ho faran correns. En catalá o en castellà.
Llavors ja vindrà la segona passa, la lingüística.
Ah, i tenc la impressió que el castellà, aquí, només serveix i s'usa per intentar ofendre. He dit intentar, eh!
Que quedi clar.

Valoració:12menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

En Bernat diu:

"L’assignatura pendent, per a la llengua catalana, és aconseguir que esdevengui la llengua pública comuna arreu del país."

Declarar el mallorquí com a única llengua oficial se ha de fer per valentia.

Fins ara cap polític ha tengut valentia de dir-ho i de fer-ho.

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente