Una televisió de les Illes Balears de qualitat, plural i en català és important i positiva perquè pot servir com a element de cohesió de la societat de les quatre illes; perquè pot ser un instrument importantíssim per aconseguir la normalitat per a la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana; perquè pot esdevenir la millor tarja de presentació davant la resta de territoris dels Països Catalans; perquè pot ser un important motor per a la creació cultural i per a la indústria cultural i audiovisual de les Balears i perquè pot ser una bona eina per a la recuperació de l’autoestima dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.

Però perquè això sigui així, perquè la Televisió de les illes Balears sigui un ens positiu i dinamitzador de la societat, ha de complir una sèrie de requisits imprescindibles per fer un mitjà al servei dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra.

Ha de ser en català. Perquè aquesta és la llengua pròpia de Mallorca, perquè, ni que sigui per aconseguir la igualtat amb el castellà, fa falta molta televisió en català per arribar-hi. I perquè, si no fos així, vulneraria la Llei i esdevindria una tudada de doblers.

Ha d’arribar a la resta de Països Catalans, per promoure que a la resta de territoris del domini lingüístic català es familiaritzin amb la nostra forma de parlar, cosa que reforçaria la consciència d’unitat de la llengua.

Ha de respectar la llibertat d’expressió, l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social, cultural i religiós…

Ha d’assolir el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts, comparable al de les millors ràdios i televisions autonòmiques, per captar l’atenció de l’espectador.

Ha de preveure desconnexions per a cadascuna de les Illes, i ha de donar una intervenció significativa als consells insulars (d'això en parlarem en el proper article).

I la seva direcció hauria d’estar sotmesa a un consell específic. En aquest sentit, caldria estudiar un bon exemple com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que és una autoritat independent, amb personalitat jurídica pròpia, i que és l'autoritat de regulació dels serveis de comunicació audiovisual.

La finalitat d'un Consell de l'Audiovisual, és la de vetllar pel respecte dels drets i les llibertats; garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i la publicitat; i assegurar el compliment de les condicions de les concessions i l’observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria. També té per objectiu vetlar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual i també vetla per la neutralitat i l'honestedat informatives.